Descripció
Aquest grup de lectura neix d'una inquietud: pensar el món que habitem i la posició que hi ocupem. Per fer-ho, ens recolzarem en dues obres que, tot i ser molt diferents en extensió i to, dialoguen profundament entre si i amb la nostra actualitat: Quienes se marchan de Omelas d'Ursula K. Le Guin i La peste d'Albert Camus.
Tots dos textos ens col·loquen davant d'una pregunta incòmoda: sobre què se sosté la nostra forma de vida? I, encara més, quina part de responsabilitat ens correspon en allò que sostenim —per acció, per omissió o per costum?
Començarem amb el relat breu de Le Guin, que ens enfronta a un dilema ètic radical: una ciutat feliç el benestar de la qual depèn del patiment conegut i acceptat d'un sol ésser. L'aparent utopia descansa sobre una exclusió. El text ens obliga a pensar què entenem per felicitat, quins sacrificis considerem tolerables i fins a quin punt la normalització del dany forma part de les nostres pròpies estructures socials. No es tracta només de jutjar els habitants d'Omelas, sinó d'interrogar-nos a nosaltres mateixos: quines injustícies assumim per mantenir la nostra comoditat?
Aquesta pregunta inicial ressonarà amb força a La peste, on Camus retrata una ciutat assolada per una epidèmia i mostra com, davant la crisi, es revelen tant les fragilitats com les possibilitats més profundes de la condició humana. Enmig de l'absurd i la incertesa, emergeixen diferents actituds: negació, egoisme, por, però també compromís, cura i solidaritat. La novel·la no ofereix solucions fàcils ni consols transcendents; en canvi, proposa una ètica de la responsabilitat compartida, una forma de resistència que es construeix en allò quotidià i en el vincle amb els altres.
Llegirem aquesta segona obra capítol a capítol, deixant que les reflexions creixin juntament amb el desenvolupament de la història. L'experiència recent de la pandèmia fa especialment significativa aquesta lectura: ens brinda l'oportunitat de revisar les nostres pròpies respostes davant la crisi, de reconèixer les nostres contradiccions i de pensar quina mena de comunitat volem construir.
Més que quedar-nos en la dimensió distòpica de tots dos textos, el propòsit del grup és obrir un espai de diàleg honest. Un espai on puguem pensar sense prejudicis, compartir dubtes i explorar les nostres pròpies posicions davant de qüestions com:
- Com definim el bé comú?
- Quin paper hi juguen les autoritats i quin paper hi juguem nosaltres?
- Hi ha alguna cosa que pugui “salvar-nos” o la transformació depèn de les nostres accions concretes?
- Què significa ser solidaris en un context fragmentat i accelerat?
Aquest grup de lectura no busca oferir respostes tancades, sinó crear una escletxa en la rutina, un lloc on aturar-nos a pensar i a escoltar-nos. Si alguna cosa comparteixen totes dues obres és la convicció que, fins i tot en contextos adversos, continuem sent subjectes capaços d'actuar. I és precisament aquesta capacitat —fràgil, imperfecta, però real— la que volem explorar plegats.
Estructura
Primer dia, lectura del text d'Ursula K. Le Guin
Treballarem sobre el dilema ètic que ens revela la ciutat d'Omelas i amb les possibles traduccions a la realitat contemporània. Ens allunyaríem d'aquesta ciutat?
Segon dia, lectura del primer capítol de La peste
Inici de l'obra de Camus, on posarem en relleu una mica de context per poder seguir bé l'obra. En aquest capítol introductori es presenten els personatges, en especial el metge Rieux. També hi apareixen les rates portadores de la malaltia i, amb elles, podrem veure la reacció de la societat davant d'aquesta crisi. Com és la primera reacció en temps de crisi? Què ens queda per dir sobre la responsabilitat institucional? Com actuen els mecanismes politicosocials davant d'això?
Tercer dia, lectura del segon capítol de La peste
L'epidèmia ja ofega la ciutat, cosa que comporta el tancament total de la ciutat cap a l'exterior i la mutilació de la llibertat a l'interior. Es tractarà l'exili interior, com a aïllament, i el paradigma de l'individualisme davant la comunitat. Què passa quan ens distancien els uns dels altres? Davant d'aquest tipus de crisi ens tornem més solidaris o més egoistes?
Començarem a veure ja les similituds amb la nostra situació de pandèmia en temps de la covid.
Quart dia, lectura del tercer capítol de La peste
L'horror ja s'ha fet rutina. Al mort ja no se li celebren funerals; passen a ser una estadística. Sembla que la societat ara està anestesiada davant del mal. Això comparteix molts elements amb l'actitud actual en relació amb el mal: sembla que tanta informació, i tan crua, ens ha sedat a nosaltres també davant la desgràcia. La repetició porta a l'anestèsia? El pes del costum és tan rellevant en les nostres actituds davant del bé i del mal?
Podem introduir ja aquí una metàfora que el mateix autor esmenta sobre la seva obra: la representació del feixisme en les rates portadores de la malaltia. Tema delicat i extrapolable a l'actualitat.
Cinquè dia, lectura del quart capítol de La peste
Els protagonistes principals, Rieux i Tarrou, representen aquí una ètica sense transcendència. Tot i no creure en un sentit últim, es veuen obligats a actuar davant la desgràcia, es veuen empesos a una solidaritat sense heroisme. Així podem parlar de la responsabilitat quotidiana i del fons últim de les nostres accions, en cas que n'hi hagi. Es pot actuar moralment sense creure en un sentit últim? A Omelas se'ns planteja la fugida com a opció de més moralitat. Camus obre una tercera opció: ja no és quedar-se o anar-se'n, sinó la resistència activa en el quedar-se. Tractarem així també el desenllaç del mal: s'acaba amb la pesta o es transforma?
Sisè dia, lectura del cinquè capítol (l'últim) de La peste
Aquí se'ns presenta la desaparició de l'epidèmia i la celebració de la ciutat d'Orà. Però el protagonista ens advertirà sobre les escletxes de la pesta i la naturalitat amb què pot tornar a aparèixer en qualsevol moment. Així, com a conclusió, tractarem la nostra opinió sobre la totalitat de l'obra i ens endinsarem una mica més en la invitació de Camus a veure aquesta epidèmia com l'auge del feixisme. Parlarem també de la fragilitat de la memòria, que pot ser una arma de resistència importantíssima, i del que passa quan s'oblida. On rau el mal veritable: en l'epidèmia com a tal o en la gestió institucional que se'n fa? Què ens toca fer a nosaltres, com a ciutadans, en aquests contextos de crisi?
