Nit fosca de l'ànima

Sant Joan de la Creu, místic i poeta castellà del segle XVI, va escriure un poema que comença evocant una nit fosca en què l'ànima surt, sense ser notada, a la trobada de l'estimat. A partir d'aquest poema va redactar un comentari en prosa, Nit fosca, on descriu les etapes de purificació que travessa l'ànima en el seu camí cap a la unió amb Déu. La nit és el temps en què desapareixen els consols, les certeses i les satisfaccions espirituals, i l'ànima se sent sola, àrida i a les fosques, sense saber que precisament allà està sent transformada.

Sant Joan distingia dues grans nits. La nit del sentit, en què l'ànima perd el gust pels plaers i les devocions que abans la sostenien; i la nit de l'esperit, més profunda, en què s'ensorren fins i tot les idees i les imatges que tenia de Déu i de si mateixa. Totes dues són doloroses, però no són un càstig ni un fracàs: són el pas necessari cap a una llibertat i un amor més purs. En la tradició mística, aquesta experiència s'assembla a un llindar, una cosa propera al que l'antropologia anomena liminalitat: ja no s'és el que s'era i encara no s'és el que se serà.

És un concepte d'una riquesa enorme per acompanyar certes crisis vitals, també fora de l'àmbit religiós. Hi ha moments en què tot el que donava sentit deixa de funcionar, i la temptació és veure'ls només com un problema que cal resoldre com més aviat millor. La nit fosca suggereix que algunes foscors poden ser fecundes. Alhora, és important no confondre-la amb la depressió, que és un trastorn que requereix atenció professional. Autors contemporanis han treballat precisament per distingir totes dues experiències i evitar que una espiritualització del patiment impedeixi demanar ajuda.

Si travesses un temps d'aridesa, pèrdua de sentit o desconcert espiritual, pot ajudar saber que moltes persones ho han viscut abans i n'han escrit. Llegir sant Joan de la Creu, encara que no se'n comparteixi la fe, ofereix paraules per al que sembla indicible. La tradició recomana no forçar la llum, sostenir la contemplació silenciosa, buscar un acompanyament savi i tenir paciència. I si la foscor s'acompanya de desesperança intensa, pèrdua del funcionament quotidià o idees de fer-se mal, és important acudir sense demora a un professional de la salut.