Emancipació: feminismes, ecologia i justícia

Emancipar-se vol dir, en el seu origen llatí, sortir de la tutela d'un altre, deixar d'estar sota la mà de qui ens domina. La Il·lustració va fer de l'emancipació un dels seus grans ideals, i des d'aleshores molts moviments l'han reclamada per als qui en quedaven exclosos: les dones, els pobles colonitzats, les persones racialitzades, les dissidències sexuals, els treballadors, i fins i tot els animals i la natura. Cadascun d'ells ha mostrat que la llibertat proclamada per uns quants se sostenia sobre la submissió de molts altres.

Dins d'aquest bloc hi caben els feminismes, les masculinitats, les qüestions de gènere i les dissidències sexuals, el pensament decolonial i la crítica del racisme, la migració i l'exili, l'ecosofia i la crisi ecològica, l'ètica animal, les cures com a categoria política, la reflexió sobre la guerra, la violència i la pau, i les maneres de construir allò comú i resistir. Són temes que de vegades es consideren aliens a l'autoconeixement, però que per a nosaltres en formen part essencial: ningú no es coneix del tot si ignora les estructures de poder que el travessen i els privilegis o les ferides que li han tocat.

Aquesta és la nostra dimensió transformadora. Assumim que tot procés d'autoconeixement implica canvis interns i externs, individuals i col·lectius, que repercuteixen en la nostra manera de veure el món i d'actuar-hi. La cura de si desemboca en la cura del món, el que anomenem cura mundi, i una filosofia que aspira a viure de manera emancipada i solidària no es pot desentendre de les injustícies del seu temps. No proposem una militància dogmàtica, sinó una mirada lúcida i compromesa. Hi trobaràs llibres, cursos, grups de lectura i converses que pensen l'emancipació des del feminisme, l'ecologia i la justícia social.