Pensament decolonial i racisme

Crítica de la razón negra

Achille Mbembe

Tres momentos marcan la biografía de este vertiginoso ensamblaje. El primero es el despojo llevado a cabo durante la trata atlántico entre los siglos XV y XIX, cuando hombres y mujeres originarios de África son transformados en hombres-objetos, hombres-mercancías y hombres-monedas de cambio. Prisioneros en el calabozo de las apariencias, a partir de ese instante pasan a pertenecer a otros. Víctimas de un trato hostil, pierden su nombre y su lengua; continúan siendo sujetos activos, pese a que su vida y su trabajo pertenecen a aquellos con quienes están condenados a vivir sin poder entablar relaciones humanas. El segundo momento corresponde al nacimiento de la escritura y comienza hacia finales del siglo XVIII cuando, a través de sus propias huellas, los Negros, estos seres-cooptados-por-otros, comienzan a articular un lenguaje propio y son capaces de reivindicarse como sujetos plenos en el mundo viviente. Marcado por innumerables revueltas de esclavos y la independencia de Haití en 1804, los combates por la abolición de la trata, las descolonizaciones africanas y las luchas por los derechos civiles en los Estados Unidos, este período se completa con el desmantelamiento del apartheid durante los años finales del siglo XX. El tercer momento, a comienzos del siglo XXI, es el de la expansión planetaria de los mercados, la privatización del mundo bajo la égida del neoliberalismo y la imbricación creciente entre la economía financiera, el complejo post-imperial y las tecnologías electrónicas y digitales. Por primera vez en la historia de la humanidad, la palabra Negro no remite solamente a la condición que se les impuso a las personas de origen africano durante el primer capitalismo (depredaciones de distinta índole, desposesión de todo poder de autodeterminación y, sobre todo, del futuro y del tiempo, esas dos matrices de lo posible). Es esta nueva característica fungible, esta solubilidad, su institucionalización en tanto que nueva norma de existencia y su propagación al resto del planeta, lo que llamamos el devenir-negro del mundo.

Descolonitzar la ment

Ngũgĩ wa Thiong’o

Descolonitzar la ment, referència imprescindible en els estudis sobre postcolonialisme, no només defensa la importància de recuperar la llengua pròpia en la construcció de la identitat nacional, cultural, social i històrica, sinó que també ens mostra els esdeveniments vitals que han contribuït a elaborar el pensament de Ngũgĩ wa Thiong’o. El llibre desenvolupa temes com la redistribució del poder, la lluita de classes o la importància de la posició dels intel·lectuals en aquesta lluita, i també aprofundeix en conceptes com el neoesclavisme, l’imperialisme i el neocolonialisme tractant-los des d’una perspectiva cultural. A partir de la seva experiència personal, Thiong’o explica que les armes conquereixen el país, però que és la política cultural colonial i neocolonial la que subjuga el poble. Aquesta insòlita combinació entre assaig i autobiografia atorga al punt de vista i als arguments de l’autor una coherència i solidesa difícils de trobar en aquests gèneres en l’actualitat.

Epistemologías del Sur

Boaventura de Sousa Santos

Orientalisme

Edward W. Said

Durant totes les èpoques, d’Heròdot a Kissinger, de Napoleó a Marx, l’Occident ha generat discurs sobre l’anomenat «Orient». Però d’on sorgeix aquest discurs i com explicar la seva sorprenent estabilitat a través del temps i de les ideologies? L’Orient és una creació d’Occident, el seu doble, el seu contrari, l’encarnació dels seus temors i del seu sentiment de superioritat. Tant és així que molts dels seus especialistes, els orientalistes, han tingut des de la fundació de la disciplina un paper destacat en els projectes imperials de França, la Gran Bretanya i els Estats Units. En estudiar l’orientalisme, present en política i literatura, en els relats de viatge i en la ciència, coneixem poc sobre l’Orient, i molt sobre l’Occident. El retrat que afirmem fer de l’Altre -musulmà, hindú, sikh- en realitat és una caricatura, un complement de la nostra imatge. Edward Said, en aquest clàssic imprescindible que vol desfer els malentesos occidentals amb el món islàmic, traça l’arqueologia d’aquesta impressionant mostra d’imperialisme cultural, que continua renovant-se sense parar, de manera ben visible, i que serveix per justificar les «intervencions» o guerres al Pròxim Orient en nom de la seva pròpia salvació.

Poden parlar els subalterns?

Gayatri Chakravorty Spivak

Un text fonamental en la teoria postcolonial que examina els grups oprimits i el problema de la seva representació en la societat capitalista i patriarcal. Gayatri Spivak desenvolupa el concepte de «subaltern», encunyat per primera vegada pel marxista italià Antonio Gramsci als anys trenta. Gramsci va utilitzar el terme «subaltern» com a alternativa a «treballador» per descriure la posició subordinada i oprimida de la classe treballadora dins el sistema capitalista. Seguint el pensament de Gramsci, Spivak subratlla que els «subalterns» no només es troben en una posició d’opressió, sinó que també se’ls nega l’oportunitat d’afirmar els seus interessos i fins i tot de fer-se visibles. En el seu assaig, Spivak aborda una àmplia gamma de qüestions –des dels intents d’intel·lectuals occidentals com Michel Foucault i Gilles Deleuze de problematitzar el tema fins a la representació del subjecte del Tercer Món en el discurs occidental. Spivak també analitza textos d’historiadors indis del grup anomenat Subaltern Studies, cofundat per Ranajit Guha. "El silenci estructural és reversible? Desapareix la subalternitat quan els subjectes tenen possibilitat de parlar –i ser escoltats–? O, com diu Spivak: podem reescriure el desenvolupament de la consciència de la nació?" — Mariona Lladonosa, del pròleg Poden parlar els subalterns? "Què li cal fer a l’elit per estar a l’aguait de la contínua construcció de subalterns? La qüestió de la «dona» sembla especialment problemàtica en aquest context. És clar que, si ets pobra, negra i dona, tens aquest problema de tres maneres". — Gayatri Chakravorty Spivak