La modernitat europea no només va produir ciència, drets i democràcia; també va produir colonialisme, esclavitud i racisme. El pensament postcolonial i decolonial ha mostrat que totes dues cares són inseparables, i que la dominació colonial no va ser només econòmica i política, sinó també epistèmica: va imposar una manera de conèixer, d'anomenar i de valorar el món que va relegar altres sabers a la categoria de superstició o endarreriment. Autors com Edward Said, Gayatri Spivak, Achille Mbembe, Ngũgĩ wa Thiong'o o Boaventura de Sousa Santos han desenvolupat aquesta crítica des de diferents llocs del món.
Escoltar aquestes veus és necessari perquè ens obliguen a revisar des d'on pensem. Said va mostrar com Occident va construir una imatge d'Orient com l'altre, exòtic i inferior, per justificar el seu domini; Spivak es va preguntar si els grups oprimits poden ser escoltats en els seus propis termes; Mbembe va analitzar com es van convertir les persones africanes en mercaderia; Ngũgĩ va explicar per què va decidir abandonar l'anglès per escriure en la seva llengua materna. Santos proposa unes epistemologies del Sud en què sabers científics, populars i indígenes dialoguin en peu d'igualtat.
La qüestió té una rellevància especial per a nosaltres, perquè ens apropem sovint a tradicions sapiencials no occidentals. Volem fer-ho sense exotisme ni apropiació, reconeixent-ne el valor propi i no com a simples recursos per al nostre benestar. També ens importa comprendre les arrels colonials del racisme contemporani, que continua marcant la vida de milions de persones, incloses moltes que viuen al nostre costat. Pensar des de les esquerdes, desobeir els sabers imposats i reinventar el món són tasques que formen part de l'emancipació. Aquí hi trobaràs els textos fundacionals i grups de lectura sobre pensament decolonial.
Un itinerari per endinsar-te en el tema
Hem ordenat els continguts de més accessibles a més profunds. Pots seguir-los en ordre o començar per on et cridi més.
Llibres
Per aprofundir amb calma: les lectures que recomanem de la nostra biblioteca.
Crítica de la razón negra
Achille Mbembe
Una història de com Occident va convertir les persones africanes en mercaderia i de com aquesta lògica amenaça avui d'estendre's a tota la humanitat. Un assaig exigent i essencial per comprendre les arrels colonials del racisme contemporani.
Descolonitzar la ment
Ngũgĩ wa Thiong’o
Descolonitzar la ment, referència imprescindible en els estudis sobre postcolonialisme, no només defensa la importància de recuperar la llengua pròpia en la construcció de la identitat nacional, cultural, social i històrica, sinó que també ens mostra els esdeveniments vitals que han contribuït a elaborar el pensament de Ngũgĩ wa Thiong’o. El llibre desenvolupa temes com la redistribució del poder, la lluita de classes o la importància de la posició dels intel·lectuals en aquesta lluita, i també aprofundeix en conceptes com el neoesclavisme, l’imperialisme i el neocolonialisme tractant-los des d’una perspectiva cultural. A partir de la seva experiència personal, Thiong’o explica que les armes conquereixen el país, però que és la política cultural colonial i neocolonial la que subjuga el poble. Aquesta insòlita combinació entre assaig i autobiografia atorga al punt de vista i als arguments de l’autor una coherència i solidesa difícils de trobar en aquests gèneres en l’actualitat.
Epistemologías del Sur
Boaventura de Sousa Santos
Contra l'epistemicidi que va acompanyar el colonialisme, una proposta perquè sabers científics, populars i indígenes dialoguin en peu d'igualtat. Un volum exigent que amplia el pensament crític més enllà d'Occident.
Orientalisme
Edward W. Said
Durant totes les èpoques, d’Heròdot a Kissinger, de Napoleó a Marx, l’Occident ha generat discurs sobre l’anomenat «Orient». Però d’on sorgeix aquest discurs i com explicar la seva sorprenent estabilitat a través del temps i de les ideologies? L’Orient és una creació d’Occident, el seu doble, el seu contrari, l’encarnació dels seus temors i del seu sentiment de superioritat. Tant és així que molts dels seus especialistes, els orientalistes, han tingut des de la fundació de la disciplina un paper destacat en els projectes imperials de França, la Gran Bretanya i els Estats Units. En estudiar l’orientalisme, present en política i literatura, en els relats de viatge i en la ciència, coneixem poc sobre l’Orient, i molt sobre l’Occident. El retrat que afirmem fer de l’Altre -musulmà, hindú, sikh- en realitat és una caricatura, un complement de la nostra imatge. Edward Said, en aquest clàssic imprescindible que vol desfer els malentesos occidentals amb el món islàmic, traça l’arqueologia d’aquesta impressionant mostra d’imperialisme cultural, que continua renovant-se sense parar, de manera ben visible, i que serveix per justificar les «intervencions» o guerres al Pròxim Orient en nom de la seva pròpia salvació.
Cursos i activitats
Per practicar acompanyat: cursos, grups de lectura i formacions on treballar-lo amb altres persones.
Grup de lectura: Pensar des de les esquerdes: introducció al pensament decolonial
Aquest grup de lectura proposa un recorregut pels principals conceptes i tensions del pensament decolonial
Més informació