Les cures com a categoria política

Les cures es van considerar durant segles un afer privat, domèstic i femení, aliè a la política i a l'economia. Criar, atendre les persones malaltes o grans, sostenir la vida quotidiana: tota aquesta feina sense la qual no hi ha existència humana possible quedava invisible, no remunerada i assignada a les dones. L'economia feminista i l'ètica de la cura han mostrat que, sense aquesta feina, cap societat no es podria sostenir, i han reivindicat les cures com una qüestió central de justícia i d'organització col·lectiva.

Per això convé pensar les cures políticament, i no només com una virtut individual. Yayo Herrero mostra com el model econòmic dominant ha oblidat els treballs que sostenen la vida i la seva dependència de la natura. Victoria Camps reflexiona sobre per què la cura ha estat un concepte menystingut i què aporta una ètica de la cura davant d'una ètica de la justícia abstracta. La cura hi apareix així com una categoria filosòfica, ètica i existencial, capaç d'articular una ètica d'allò comú i de la vulnerabilitat, i com una pràctica de resistència davant la lògica del rendiment.

El mateix nom de la nostra escola, cura sui, remet a la cura, i la seva ampliació en cura mundi expressa la convicció que tenir cura d'un mateix és inseparable de tenir cura dels altres i del món. Pensar les cures com a categoria política ens permet comprendre que la vulnerabilitat no és un problema privat, sinó una condició compartida que exigeix respostes col·lectives: serveis públics, corresponsabilitat, temps i reconeixement. Reunim en aquest apartat llibres, cursos i converses que pensen la cura des de la filosofia, el feminisme i l'economia crítica.