Cura mundi - La cura del món

Constatem que, progressivament, ens hem anat allunyant d'un contacte més directe amb la natura i hem anat modulant un paradigma, una manera de pensar i viure, que ha desencantat el món en voler rendibilitzar-lo, comptabilitzar-lo i controlar-lo, ja que està fonamentat en el mecanicisme, l'objectivitat, el materialisme, la utilitat o la rendibilitat. Hem deixat de sentir el món i l'altra com la nostra llar i, tal com tractem el món, ens tractem a nosaltres mateixes.

No només ens semblen imprescindibles els canvis materials cap a un estil de vida més respectuós, sinó que ens sembla fonamental un canvi radical de paradigma, una transformació profunda de la nostra actitud envers la vida.

Tenir cura del món és canviar el paradigma en què habitem. Ens sembla imprescindible tornar a deixar-nos inspirar pel que és sistèmic, orgànic, la interdependència o la solidaritat, ja que són valors més respectuosos amb el medi i amb nosaltres.

Tenir cura del món és aprendre a viure des d'una actitud reverent, reconeixent el nostre entorn com la nostra llar. Una llar compartida, vulnerable, bella, orgànica, solidària.

Tenir cura del món és canviar la nostra manera d'estar i de pensar, i comença per no voler adaptar-nos al guió del nostre present.

Tenir cura del món és conrear una actitud amb què relacionar-nos amb ell i en ell.

Els elements que conformen la Cura mundi:

• Solidària: fraternitat, cooperació i participació com a principis rectors del coneixement i la convivència.
• Holística: és imprescindible una mirada capaç d'equilibrar i sostenir un pensar i un viure respectuosos amb la complexitat d'un sistema interdependent.
• Reverencial: ens apropem a la vida i a l'existència des d'una mirada respectuosa capaç de sostenir i honorar el misteri i la complexitat que la caracteritzen.
• Orgànica: la vulnerabilitat ens constitueix i ens caracteritza, i ens convida a generalitzar l'actitud de cura.