Breu resum de la tesi doctoral
La tesi que presentem vol assenyalar la cura com l'element que permet albirar, d'una banda, una característica de la naturalesa humana que no s'ha assenyalat prou: la vulnerabilitat. De l'altra, per a les nostres circumstàncies històriques, té un abast polític que també volem treure a la llum.
Saturats pels dictats d'un sistema mercantil que prima la mobilitat i monopolitza el patrimoni de significats existencials, vivim oblidats de nosaltres mateixos, de l'altre i del nostre entorn. Aquest panorama ens obliga a endinsar-nos en els motius que fan possible aquesta configuració i ens capacita, alhora, per entrar en lliça amb una de les problemàtiques que han caracteritzat la trajectòria de la filosofia des de principis del segle XX, tot i que enllaça amb la Modernitat: el paper del subjecte com a categoria epistemològica i de la subjectivitat resultant.
Si, com veurem, la subjectivitat és el camp on s'expressa la nostra alienació, poder-la treure a la llum, tal com se'ns mostra actualment, és a dir, a través del dispositiu identitat i de la configuració narcisista, ens obre a l'acte polític de la presa de consciència i, alhora, a un exercici filosòfic. A continuació, poder comparar la figura de l'alienació amb la de la neurosi no només ens permet acostar-nos a la seva comprensió d'una manera paral·lela a com la vivim, sinó que ens permet apropiar-nos de les nostres pròpies estratègies que, avui, convergeixen amb la direccionalitat que imposa el mercat i, finalment, ens capacita per rescatar la nostra responsabilitat per a la nostra forma de vida.
Haver recorregut el periple de la nostra alienació, relacionat amb el moviment de la Modernitat que proposa un subjecte i una subjectivitat, ens permetrà encarar millor la seva crítica i comprendre, amb més profunditat, les seves alternatives. Unes alternatives que recullen la vulnerabilitat com allò que ens obre a una actitud de cura.
Finalment, aquesta tasca que s'obre a un qüestionament d'allò propi, de la nostra manera de donar-nos, enllaça amb la dimensió pràctica i oblidada de la filosofia que volem rescatar mitjançant la figura de les ascètiques i que, contextualitzada en el nostre present, ens empeny a fer una tasca de frustració per a la nostra subjectivitat narcisista, en la mesura que, alienada, ens esperona a una mobilització constant.
