Ngũgĩ wa Thiong’o
¡Novetat! Descobreix "Semana Serena", el nostre programa gratuït d'iniciació a l'actitud serena
Uneix-te aquí
Ngũgĩ wa Thiong'o (1938-2025) va ser un novel·lista, dramaturg i assagista kenyà, una de les veus majors de la literatura africana del segle XX. Va créixer a la Kenya colonial, va viure de prop la lluita per la independència i es va formar a Uganda i Anglaterra. Va publicar les seves primeres novel·les en anglès amb el nom de James Ngugi, va ser empresonat sense judici el 1977 pel seu teatre compromès i va passar bona part de la seva vida a l'exili, ensenyant literatura en universitats dels Estats Units.
Tota la seva obra gira al voltant de les ferides del colonialisme i de la pregunta per la dignitat dels pobles africans. Novel·les com Weep Not, Child, Un gra de blat o Pètals de sang retraten la Kenya colonial i postcolonial. Després del seu pas per la presó va prendre una decisió radical: deixar d'escriure literatura en anglès i fer-ho en kikuiu, la seva llengua materna. A Descolonitzar la ment explica les raons d'aquest gest i mostra com la imposició de la llengua del colonitzador colonitza també la imaginació, la memòria i la manera de veure's a un mateix.
Hi trobem una de les aportacions fundacionals del pensament decolonial, amb el qual dialoguem sovint. La seva obra ens recorda que alliberar-se no és només qüestió d'institucions, sinó també de llenguatge, cultura i consciència, i que conèixer-se exigeix preguntar-se des de quines paraules i quins relats ens pensem. Recomanem començar precisament per Descolonitzar la ment, que tenim a la nostra biblioteca.
Descolonitzar la ment, referència imprescindible en els estudis sobre postcolonialisme, no només defensa la importància de recuperar la llengua pròpia en la construcció de la identitat nacional, cultural, social i històrica, sinó que també ens mostra els esdeveniments vitals que han contribuït a elaborar el pensament de Ngũgĩ wa Thiong’o. El llibre desenvolupa temes com la redistribució del poder, la lluita de classes o la importància de la posició dels intel·lectuals en aquesta lluita, i també aprofundeix en conceptes com el neoesclavisme, l’imperialisme i el neocolonialisme tractant-los des d’una perspectiva cultural. A partir de la seva experiència personal, Thiong’o explica que les armes conquereixen el país, però que és la política cultural colonial i neocolonial la que subjuga el poble. Aquesta insòlita combinació entre assaig i autobiografia atorga al punt de vista i als arguments de l’autor una coherència i solidesa difícils de trobar en aquests gèneres en l’actualitat.