Edward W. Said
¡Novetat! Descobreix "Semana Serena", el nostre programa gratuït d'iniciació a l'actitud serena
Uneix-te aquí
Edward W. Said (1935-2003) va néixer a Jerusalem, en el si d'una família palestina, i es va formar a Egipte i als Estats Units. Professor de literatura comparada a la Universitat de Colúmbia durant dècades, va ser un dels intel·lectuals més influents del segle XX i una veu destacada en defensa de la causa palestina.
Amb Orientalisme, publicat el 1978, va mostrar que el coneixement occidental sobre «Orient» no era una descripció neutra, sinó un sistema de representacions al servei de la dominació colonial, i va obrir així el camp dels estudis postcolonials. A Cultura i imperialisme va ampliar aquesta anàlisi a la novel·la europea, i en les seves memòries, Fora de lloc, va reflexionar sobre l'experiència de l'exili i la identitat dividida. Amb el músic Daniel Barenboim va impulsar la West-Eastern Divan Orchestra, que reuneix joves músics israelians i àrabs.
Llegir Said és aprendre a sospitar de les imatges que tenim dels altres i a preguntar-nos qui les ha produïdes i amb quina finalitat. La seva crítica ens ajuda a reconèixer els prejudicis que continuen operant en la nostra mirada, i el seu compromís amb el diàleg mostra que el pensament crític pot anar de bracet de la construcció de ponts. Recomanem començar per Orientalisme, present a la nostra biblioteca.
Durant totes les èpoques, d’Heròdot a Kissinger, de Napoleó a Marx, l’Occident ha generat discurs sobre l’anomenat «Orient». Però d’on sorgeix aquest discurs i com explicar la seva sorprenent estabilitat a través del temps i de les ideologies? L’Orient és una creació d’Occident, el seu doble, el seu contrari, l’encarnació dels seus temors i del seu sentiment de superioritat. Tant és així que molts dels seus especialistes, els orientalistes, han tingut des de la fundació de la disciplina un paper destacat en els projectes imperials de França, la Gran Bretanya i els Estats Units. En estudiar l’orientalisme, present en política i literatura, en els relats de viatge i en la ciència, coneixem poc sobre l’Orient, i molt sobre l’Occident. El retrat que afirmem fer de l’Altre -musulmà, hindú, sikh- en realitat és una caricatura, un complement de la nostra imatge. Edward Said, en aquest clàssic imprescindible que vol desfer els malentesos occidentals amb el món islàmic, traça l’arqueologia d’aquesta impressionant mostra d’imperialisme cultural, que continua renovant-se sense parar, de manera ben visible, i que serveix per justificar les «intervencions» o guerres al Pròxim Orient en nom de la seva pròpia salvació.