La filosofia com a forma de vida

L'historiador Pierre Hadot va mostrar que, a l'antiguitat, la filosofia no era principalment un sistema d'idees ni una disciplina acadèmica, sinó una forma de vida. Les escoles gregues i romanes, de l'estoïcisme a l'epicureisme, proposaven exercicis espirituals per transformar la mirada, asserenar les passions i viure d'acord amb el que es pensava. Filosofar era aprendre a viure i a morir, i el filòsof es reconeixia menys pel que sabia que per com vivia. Aquesta concepció es va anar perdent amb els segles, a mesura que la filosofia es va refugiar a les universitats.

Aquesta gran temàtica reuneix els continguts que recuperen aquesta tradició occidental: l'estoïcisme, la Grècia clàssica i el seu humanisme, les escoles hel·lenístiques, l'ètica com a art de viure, l'existencialisme i la fenomenologia, el pessimisme filosòfic, les dones filòsofes silenciades durant segles, el diàleg entre filosofia, literatura i art, la història de la filosofia i la filosofia amb infants. Són diferents portes a una mateixa convicció: que el pensament filosòfic té alguna cosa a dir sobre la vida concreta de cada persona, i que mereix sortir de les aules per tornar al carrer, a casa i a la conversa.

Aquesta és la dimensió filosòfica de la nostra escola. Entenem la filosofia com una forma de vida que aspira a viure de manera conscient, crítica, emancipada i solidària, i creiem que o bé és transformadora o no és filosofia. Això no vol dir renunciar al rigor ni a l'estudi dels textos, sinó posar-los al servei de l'existència. Llegir Sèneca, Epicur, Beauvoir o Camus pot canviar la manera com afrontem un dol, un conflicte o una decisió. Aquí hi trobaràs llibres, cursos, viatges i converses que conviden a pensar amb els clàssics i amb els contemporanis, amb la vida com a horitzó de tota reflexió.