Al temple d'Apol·lo a Delfos, els pelegrins que hi anaven a consultar l'oracle trobaven una inscripció: gnothi seauton, coneix-te a tu mateix. Sòcrates va fer d'aquesta frase el centre de la seva vida. Però per a ell conèixer-se no era un exercici d'introspecció aïllada, sinó inseparable d'una altra tasca: la cura de si, l'atenció a la pròpia ànima.
L'historiador de la filosofia Pierre Hadot va mostrar a Exercicis espirituals i filosofia antiga (1981) que, per als antics, la filosofia no era sobretot una teoria, sinó una forma de vida. Estoics, epicuris i platònics practicaven exercicis espirituals: examinar la consciència cada nit, meditar sobre la mort, contemplar el cosmos des de dalt, memoritzar màximes per tenir-les a mà en els moments difícils.
Un d'aquests exercicis era la prosoché, l'atenció vigilant a un mateix: adonar-se, a cada moment, del que pensem, sentim i fem. No per jutjar-nos, sinó per no viure amb el pilot automàtic.
Aquesta nit, abans d'anar a dormir, prova l'exercici que Sèneca practicava cada dia: repassa la teva jornada amb calma. Què he fet bé? En què m'he equivocat? Què puc millorar demà? Sense retrets, amb la curiositat de qui vol conèixer-se. És un gest petit, però hi cap tota la filosofia antiga.
