¡Novetat! Descobreix "Semana Serena", el nostre programa gratuït d'iniciació a l'actitud serena
Uneix-te aquíTenir cura és una de les activitats més fonamentals de la vida humana. Tots hem estat cuidats per poder sobreviure, i tots necessitarem cures en algun moment. Tanmateix, la cura ha estat tradicionalment invisibilitzada, assignada a les dones i considerada un afer privat i secundari. L'ètica de la cura, desenvolupada a partir dels treballs de Carol Gilligan i altres autores, en va reivindicar el valor moral davant d'una ètica centrada només en la justícia abstracta, i va mostrar que l'atenció a les necessitats concretes de l'altre és una forma de saviesa.
La cura de l'altre és inseparable de la cura de si que dona nom a la nostra escola. En la tradició antiga, ocupar-se d'un mateix no era un gest egoista, sinó la condició per poder ocupar-se bé dels altres i de la ciutat. Avui recuperem aquesta idea: qui no es coneix ni té cura de si difícilment pot acompanyar altres persones sense projectar-hi les seves pròpies necessitats. Pensadors com Josep Maria Esquirol o Joan-Carles Mèlich mostren que la cura neix de la vulnerabilitat compartida i que respondre al dolor de l'altre és l'origen mateix de l'ètica.
La cura travessa la nostra pràctica de l'acompanyament, que entenem com una manera d'estar al costat d'algú en el seu procés, amb escolta, respecte i presència. També ens preocupa la cura dels qui tenen cura: professionals de la salut, de l'educació o de l'acompanyament, i persones que tenen cura de familiars, sovint sense reconeixement ni suport. Novel·les com La pesta mostren una ètica senzilla i exigent de tenir cura els uns dels altres en un món sense garanties. Hi ha en aquest tema llibres, cursos i converses que pensen la cura de l'altre des de l'ètica, la filosofia i l'experiència.
Hem ordenat els continguts de més accessibles a més profunds. Pots seguir-los en ordre o començar per on et cridi més.
Per a una primera aproximació: textos breus, reflexions i entrevistes.
Què és la intempèrie existencial en què vivim? Com podem tenir cura de la nostra ferida i emparar-la? Què ens poden ensenyar les vaques?
Per veure i escoltar: vídeos, pòdcast i àudios amb autores i autors que han pensat aquest tema.
Per aprofundir amb calma: les lectures que recomanem de la nostra biblioteca.
Estimar no és una cosa que ens passa, sinó un art que s'aprèn amb disciplina, cura i coneixement. Un clàssic que uneix la cura de si i la de l'altre i qüestiona una cultura que converteix les relacions en intercanvis.
L'ètica no neix d'obeir normes, sinó de respondre al dolor de l'altre. Mèlich pensa la compassió des de la vulnerabilitat compartida en un assaig essencial per als qui acompanyen i tenen cura.
La mort, el patiment i la pèrdua són ineludibles: som vulnerables. Mèlich construeix una filosofia de la fragilitat compartida en què l'ètica neix de la ferida i fa possible la cura.
Una epidèmia aïlla la ciutat d'Orà i posa a prova els seus habitants. La gran novel·la de Camus sobre la vulnerabilitat humana i la solidaritat: una ètica senzilla i exigent per tenir cura els uns dels altres en un món sense garanties de sentit.
Per practicar acompanyat: cursos, grups de lectura i formacions on treballar-lo amb altres persones.
Davant la promesa individualista de l'autoajuda convencional, ens trobem per llegir, qüestionar i portar a la pràctica quotidiana eines de psicologia, espiritualitat i creixement interior des del vincle comunitari.
Més informació
Davant la pressa i l’aïllament del dia a dia, obrim un espai per aturar-nos, escoltar i deixar-nos veure en un entorn de màxima cura, confiança i respecte.
Més informació
Qüestionem el món que habitem i la nostra responsabilitat dins d'ell.
Més informació
Explorem la cura com a categoria filosòfica, ètica de resistència i pràctica transformadora.
Més informació