Narcisisme i vincles

El mite de Narcís, que s'enamora del seu propi reflex i es consumeix contemplant-lo, ha servit per anomenar una de les tendències més característiques de la nostra època. Freud va fer servir el terme per descriure una etapa del desenvolupament psíquic i certs trastorns de la personalitat, però pensadors com Christopher Lasch o Byung-Chul Han l'han ampliat per caracteritzar una cultura sencera. En la societat narcisista, el jo es converteix en el centre de tot, i els altres apareixen com a miralls, instruments o públic de la nostra pròpia imatge.

Fora de la consulta clínica, el narcisisme és també un fenomen que construeix la nostra identitat i afecta la nostra manera de relacionar-nos. Les xarxes socials, la cultura de l'autoexposició i l'exigència de ser autèntics i únics alimenten una atenció constant sobre un mateix que dificulta la trobada amb l'altre. Han sosté que l'altre, en la seva alteritat i el seu misteri, desapareix, i amb ell l'Eros veritable. Els vincles es tornen fràgils, intercanviables, orientats a la satisfacció immediata, i la solitud creix enmig de la hiperconnexió.

Despertar del narcisisme no vol dir menysprear-se ni anul·lar el jo, sinó obrir-se als altres des d'una identitat menys rígida i menys necessitada de confirmació. Algunes reflexions de la nostra escola parlen d'una solidaritat dels commoguts: la capacitat de deixar-nos afectar pel que els passa als altres. L'autoconeixement, ben entès, és un antídot contra el narcisisme, perquè ens permet veure els nostres mecanismes d'autoafirmació i afluixar la identificació amb la pròpia imatge. En aquest tema hi trobaràs llibres, articles i converses sobre el narcisisme i els seus efectes en els vincles contemporanis.