Extrema dreta i totalitarisme

Hannah Arendt va dedicar una de les seves grans obres a comprendre com va ser possible el totalitarisme del segle XX, i en va trobar algunes de les arrels en l'antisemitisme, l'imperialisme i la solitud de les masses desarrelades. Avui, en un context molt diferent, assistim al creixement d'una nova extrema dreta global que no es presenta com un simple retorn del feixisme, sinó com un fenomen propi de la nostra època: es disfressa de democràtica, creix a les xarxes socials, fa servir un discurs simplista i provocador, i s'alimenta de la por, la inseguretat i el ressentiment.

Ens sembla necessari comprendre aquest fenomen amb rigor. Historiadors com Steven Forti n'analitzen els trets i les estratègies; lingüistes com Laura Camargo n'estudien el discurs i per què funciona; Zygmunt Bauman va mostrar com es produeixen i s'exploten políticament les pors de la nostra època; Patricia Simón recull les veus dels qui es resisteixen que l'odi governi el món. Tots ells coincideixen que la por, quan deixa de ser una emoció privada, es pot convertir en una forma de governar, i que la polarització i la manipulació emocional erosionen les bases de la convivència democràtica.

Aquest tema connecta directament amb la nostra dimensió crítica i amb la nostra preocupació per la cura d'allò comú. El pensament crític és una defensa davant la manipulació, i l'autoconeixement ens ajuda a reconèixer com les nostres pròpies emocions poden ser mobilitzades per a finalitats que no escollim. També creiem que la resposta a l'extrema dreta passa per reconstruir vincles, comunitat i sentit. Hi trobaràs llibres, grups de lectura i converses que analitzen l'extrema dreta i el totalitarisme, per comprendre'ls i per pensar com combatre'ls des de la lucidesa i la solidaritat.