La paraula postveritat designa una situació en què els fets objectius influeixen menys en l'opinió pública que les emocions i les creences personals. No és que la mentida sigui nova, sinó que ha canviat la nostra relació amb la veritat: la informació es multiplica, circula a gran velocitat, es fragmenta en bombolles i es barreja amb la propaganda, la publicitat i les falsedats. En aquest context, és cada vegada més difícil distingir el que és vertader del que és fals i construir un món comú sobre el qual discutir.

Ens preocupa la postveritat perquè afecta la base mateixa del pensament crític i de la convivència democràtica. Jordi Pigem l'analitza en relació amb la pandèmia i la digitalització; altres autors estudien com l'extrema dreta l'aprofita, o com el pas de l'explicació a la narració ha canviat la política. També la manipulació emocional forma part d'aquest fenomen: se'ns convida a reaccionar en lloc de pensar, a indignar-nos o a tenir por abans de comprendre. Carlos Javier González Serrano proposa una filosofia de la resistència davant aquesta hiperestimulació, i María Ángeles Quesada reivindica la virtut de pensar amb calma i en diàleg.

La resposta a la postveritat no pot ser només tècnica, amb verificadors de dades i algoritmes. Exigeix també una educació del judici, l'atenció i la capacitat de dubtar, virtuts que la filosofia ha cultivat des de Sòcrates. Reconèixer els nostres propis biaixos, escoltar qui pensa diferent i sostenir la incertesa sense caure en el dogmatisme són formes de resistència. Reunim en aquest tema lectures, converses i grups de lectura que pensen la postveritat i la manipulació, amb la convicció que el pensament crític comença per un mateix.

Un itinerari per endinsar-te en el tema

Hem ordenat els continguts de més accessibles a més profunds. Pots seguir-los en ordre o començar per on et cridi més.

1

Articles

Per a una primera aproximació: textos breus, reflexions i entrevistes.

3 min
Reflexions · 23/09/2026

Dir la veritat: la parresia en temps de postveritat

Per als grecs, parlar amb franquesa era un risc i alhora una manera de tenir cura d'un mateix i de la ciutat. Què queda d'aquest coratge avui?

1 min
Articles de divulgació · 23/06/2022

Por, odi i política, amb Patricia Simón

Patricia Simón és periodista i escriptora. Arran del seu llibre «Miedo» hem parlat amb ella sobre por, política, pobresa, odi, manipulació, etc.

1 min
Articles de divulgació · 19/03/2022

Pandèmia i postveritat, amb Jordi Pigem

Jordi Pigem és filòsof, especialista en els nous paradigmes de la ciència i en els corrents de fons que configuren el món contemporani

2

Media

Per veure i escoltar: vídeos, pòdcast i àudios amb autores i autors que han pensat aquest tema.

3

Llibres

Per aprofundir amb calma: les lectures que recomanem de la nostra biblioteca.

Elogio de la duda

Victoria Camps

Un recorregut per la història del dubte, de Plató a Nietzsche, que el reivindica com a virtut intel·lectual i moral davant el dogmatisme, la polarització i les certeses absolutes. Clar i serè.

Extrema derecha 2.0

Steven Forti

La nova extrema dreta no és un simple retorn del feixisme, sinó un fenomen global que es disfressa de democràtic i creix a les xarxes. Una anàlisi rigorosa i clara per comprendre-la i combatre-la.

La virtud de pensar

Maria Ángeles Quesada

Un assaig clar sobre el pensament crític com a virtut que es cultiva, unida a la intuïció, l'emoció i el bé, i exercitada en el diàleg en temps de soroll i polarització. Una invitació a pensar millor.

Pandèmia i postveritat

Jordi Pigem

Entre Orwell, Huxley i el Fòrum Econòmic Mundial, Jordi Pigem analitza el que la pandèmia va accelerar en la nostra relació amb la tecnologia, la salut i la vida. El primer volum d'una trilogia sobre les transformacions de la nostra època.

Veure tots els llibres (6)
4

Cursos i activitats

Per practicar acompanyat: cursos, grups de lectura i formacions on treballar-lo amb altres persones.

L'extrema dreta. La governança per la por i l'odi
Cicle de lectura

L'extrema dreta. La governança per la por i l'odi

Què passa quan la por deixa de ser una emoció privada i es converteix en una manera de governar?

Més informació
.