Psicopolítica i control

Michel Foucault va anomenar biopolítica el poder que s'exerceix sobre els cossos i les poblacions, regulant la salut, la natalitat o la higiene. Byung-Chul Han ha proposat el terme psicopolítica per descriure una forma de poder més subtil i característica del neoliberalisme: aquella que ja no reprimeix, sinó que sedueix; que no prohibeix, sinó que motiva; i que accedeix directament a la psique perquè ens sotmetem creient-nos lliures. El big data, les xarxes socials i les tècniques de gestió emocional en són les eines principals.

Aquesta forma de poder és especialment difícil de percebre perquè no es presenta com a tal. Ens convida a expressar-nos, a compartir, a optimitzar-nos, a ser feliços i a conèixer-nos millor, i precisament així aconsegueix que produïm dades, consumim més i acceptem les regles del joc. La vigilància ja no necessita imposar-se: la practiquem voluntàriament en exposar la nostra vida a les pantalles. Jordi Pigem, des d'una altra perspectiva, adverteix sobre una digitalització que redueix l'ésser humà a dades i sobre noves formes de control global que es van accelerar amb la pandèmia.

Ens sembla important comprendre aquests mecanismes perquè afecten directament el terreny en què treballem: la interioritat, les emocions, el desig i l'autoconeixement. Si el poder actua a través de la nostra pròpia psique, tenir cura de nosaltres mateixos exigeix també aprendre a reconèixer quan les nostres aspiracions han estat induïdes i quan la nostra llibertat és només aparent. Amador Fernández-Savater, per la seva banda, pensa com habitar i resistir aquestes formes de govern. Reunim en aquest tema obres, grups de lectura i converses que analitzen la psicopolítica i les noves tècniques de control.