Shantideva va ser un monjo i filòsof budista indi que va viure al segle VIII, vinculat a la gran universitat monàstica de Nalanda i a l'escola Madhyamaka, fundada per Nagarjuna. Se sap molt poc amb seguretat de la seva vida, i les biografies tradicionals barregen història i llegenda, però la seva obra es va convertir en una de les més llegides i comentades del budisme mahayana, especialment al Tibet.

El seu text més conegut és el Bodhicharyavatara, traduït al castellà com a La práctica del Bodisatva o Guía de las obras del Bodisatva. Escrit en vers, descriu el camí de qui aspira a despertar no només per a si mateix, sinó per al bé de tots els éssers. Els seus capítols tracten de la generositat, la paciència, l'esforç, la meditació i la saviesa, i contenen algunes de les reflexions més profundes de la tradició sobre la ira, l'aferrament o l'intercanvi d'un mateix pels altres. El Dalai Lama l'ha citat sovint com una de les seves principals fonts d'inspiració.

Ens apropa a una tradició contemplativa, la budista, amb la qual dialoguem habitualment, i ho fa des d'una idea molt afí a la nostra: que la cura d'un mateix i la cura dels altres no es poden separar. La seva combinació de rigor filosòfic, psicologia fina i compassió continua parlant al lector d'avui. Suggerim llegir La práctica del Bodisatva, que tenim a la nostra biblioteca, a poc a poc, un capítol cada vegada.

Libros en nuestra biblioteca

La práctica de la Bodisatva

Un clàssic del budisme Mahayana escrit com a meditació en vers: el camí de qui aspira a despertar per al bé de tots els éssers. Una obra que uneix com poques saviesa i compassió.

.