Marco Aurelio

Marc Aureli (121-180) va ser emperador de Roma entre els anys 161 i 180 i un dels representants més destacats de l'estoïcisme tardà. Educat en la filosofia des de jove, va governar durant un període difícil, marcat per guerres a les fronteres del Danubi i per una greu epidèmia, i va passar bona part del seu regnat en campanya militar.

Enmig d'aquestes responsabilitats va escriure, en grec i per a si mateix, unes notes que avui coneixem com a Meditacions. No estaven pensades per ser publicades: són exercicis personals en què es recorda què depèn de nosaltres i què no, com respondre a l'ofensa sense perdre la serenitat, com acceptar la fugacitat de tot el que existeix o com complir el propi deure al servei dels altres. Hereu d'Epictet, Marc Aureli practica una filosofia que consisteix a mirar les coses tal com són, despullar-les de les opinions que hi afegim i recordar que formem part d'un tot més gran, una comunitat humana i un cosmos amb què estem entrellaçats.

Poques figures encarnen amb tanta claredat la filosofia entesa com a forma de vida i com a pràctica diària de la cura de si. Que un home amb tot el poder dediqués la seva intimitat a examinar la seva actitud i a no separar el bé propi del comú continua sent una lliçó viva. En ell reconeixem una de les arrels del nostre treball sobre l'actitud i la serenitat. La porta d'entrada són les seves Meditacions, que tenim a la nostra biblioteca.