Herbert Marcuse

Herbert Marcuse (1898-1979), nascut a Berlín, va ser filòsof i sociòleg, una de les figures de la primera generació de l'Escola de Frankfurt. Va estudiar amb Heidegger a Friburg i, amb l'arribada del nazisme, es va exiliar als Estats Units, on va treballar per al govern durant la Segona Guerra Mundial i va ensenyar després en diverses universitats, entre elles la de Califòrnia a San Diego.

La seva obra combina el marxisme i la psicoanàlisi per analitzar les formes de dominació de les societats industrials avançades. A Eros i civilització va dialogar amb Freud per imaginar una societat no repressiva, en què el desig i el joc hi tinguessin lloc. A L'home unidimensional, del 1964, va mostrar com la societat de consum crea falses necessitats, integra les persones en el sistema i anul·la la seva capacitat de pensar críticament i d'imaginar alternatives. Les seves idees van tenir una enorme influència en els moviments estudiantils i contraculturals de finals dels anys seixanta.

Llegim Marcuse com una advertència que no ha perdut vigència: moltes de les necessitats que sentim com a pròpies responen a lògiques que no hem escollit, i distingir-les dels nostres desigs més genuïns és part essencial de l'autoconeixement. La seva defensa de la imaginació i de la capacitat de pensar d'una altra manera continua sent inspiradora. Recomanem començar per L'home unidimensional, que tenim a la nostra biblioteca.