La resistencia íntima

Josep Maria Esquirol, filòsof i professor de la Universitat de Barcelona, va publicar La resistència íntima. Assaig d'una filosofia de la proximitat el 2015. El llibre va rebre el Premio Nacional de Ensayo el 2016 i el Premi Ciutat de Barcelona, i s'ha convertit en una referència per als qui busquen una filosofia propera a la vida quotidiana.

Davant les forces que disgreguen la nostra època —l'acceleració, la sobreinformació, el domini de la tècnica, l'individualisme—, Esquirol no proposa grans gestes, sinó una resistència humil que s'exerceix en allò proper: la casa, la cura de si, el silenci, l'amistat, els gestos de cada dia. Resistir, en aquest sentit, no és enfrontar-se, sinó romandre i sostenir allò que ens fa humans, malgrat la sensació de buit i d'intempèrie. Amb un llenguatge senzill i profund, mostra que allò més proper no és el que és trivial, sinó el lloc on es juga el sentit de l'existència i on podem reparar, a poc a poc, el teixit de la vida en comú.

Hi trobem una de les formulacions més belles de la cura de si entesa com una cosa que irradia cap als altres. Esquirol mostra que tenir cura de si no és replegar-se, sinó fer-se capaç d'acollir, d'acompanyar i d'habitar el món amb altres. Aquesta filosofia de la proximitat dialoga de manera molt directa amb la nostra manera d'entendre l'acompanyament i la vida contemplativa.

Escrit amb una prosa serena i acurada, es llegeix amb calma, com qui passeja. Pot acompanyar qui se sent desbordat per la velocitat del món, qui busca sentit en allò quotidià i els qui es dediquen a tenir cura d'altres persones. Proposem llegir-lo com un exercici d'atenció: aturar-se en cada capítol i deixar que les seves idees transformin la mirada sobre allò més proper. És també una bona entrada a la resta de l'obra d'Esquirol.

Temes: Vulnerabilitat i fragilitat Acceleració i cultura del «no parar» Cura de l'altre Silenci i vida contemplativa

Conceptes: Cura de si Individualisme Contemplació