Theodor Adorno

Theodor W. Adorno (1903-1969) va ser un filòsof, sociòleg i musicòleg alemany, una de les figures centrals de l'Escola de Frankfurt. Format en filosofia i en composició musical, es va vincular a l'Institut de Recerca Social de Frankfurt i, amb l'arribada del nazisme, es va exiliar primer a Anglaterra i després als Estats Units. Després de la guerra va tornar a Alemanya, on va codirigir l'Institut i va exercir una gran influència en el pensament de postguerra.

Va desenvolupar una teoria crítica de la societat que analitza com la raó, que prometia emancipar-nos, es pot convertir en instrument de domini. A Dialèctica de la Il·lustració, escrita amb Max Horkheimer durant l'exili, examina aquesta paradoxa i dedica un capítol cèlebre a la indústria cultural, que converteix la cultura en mercaderia i modela el desig i la consciència de les masses. A Minima moralia reflexiona en fragments sobre la vida malmesa en la societat moderna, i a Dialèctica negativa desenvolupa la seva filosofia més sistemàtica. Va escriure també sobre música, literatura i la personalitat autoritària.

Adorno és una de les fonts del pensament crític amb què dialoguem: ens ensenya a desconfiar del que sembla natural i a preguntar-nos quins interessos s'amaguen darrere dels nostres gustos, els nostres desigs i les nostres formes de lleure. La seva mirada continua il·luminant la societat de l'espectacle i del consum. Com a primera lectura proposem Dialèctica de la Il·lustració, que tenim a la nostra biblioteca.