Max Horkheimer

Max Horkheimer (1895-1973), nascut a Stuttgart, va ser filòsof i sociòleg, una de les figures fundadores de l'Escola de Frankfurt. Des del 1930 va dirigir l'Institut de Recerca Social de Frankfurt, que es va haver de traslladar a l'exili amb l'arribada del nazisme, primer a Ginebra i després a Nova York. Després de la guerra va tornar a Alemanya i va ser rector de la Universitat de Frankfurt.

Horkheimer va formular el programa de la teoria crítica, una manera de pensar que no es limita a descriure la societat, sinó que busca comprendre'n els mecanismes de dominació amb vista a l'emancipació. Ho va exposar a l'assaig Teoria tradicional i teoria crítica. Amb Theodor W. Adorno va escriure Dialèctica de la Il·lustració, on mostren com la raó que prometia alliberar-nos es pot convertir en instrument de domini. A Crítica de la raó instrumental va aprofundir en aquesta idea: una raó reduïda a càlcul de mitjans, que ha oblidat preguntar-se per les finalitats, es gira contra la vida.

Horkheimer és a l'origen de bona part del pensament crític que ens inspira. La seva advertència sobre una raó que oblida les seves finalitats il·lumina la nostra relació amb la tècnica, el consum o la productivitat, i la seva defensa de la teoria com a eina d'emancipació connecta amb la nostra idea d'un coneixement al servei de la vida. Recomanem Dialèctica de la Il·lustració, que tenim a la nostra biblioteca.