Epicuro

Epicur (341-270 aC) va ser un filòsof grec nascut a l'illa de Samos. Després d'ensenyar en diverses ciutats de l'Àsia Menor, es va establir a Atenes, on cap a l'any 306 aC va comprar una casa amb un jardí que va donar nom a la seva escola, el Jardí. Hi va viure en comunitat amb els seus deixebles, entre els quals hi havia dones i esclaus, una cosa molt poc habitual a la seva època. De la seva extensa obra només se'n conserven algunes cartes, màximes i fragments.

La seva filosofia busca una vida feliç entesa com a absència de dolor en el cos i de torbació en l'ànima. Per assolir-la proposa alliberar-se de les pors que ens turmenten: la por als déus, que no intervenen en els afers humans, i la por a la mort, que no ens hauria d'inquietar, perquè mentre vivim no hi és i quan arriba ja no hi ha ningú que la pugui patir. Distingeix entre desigs naturals i necessaris, naturals però no necessaris, i vans, i aconsella una vida senzilla, la moderació i, sobretot, l'amistat. La Carta a Meneceu resumeix amb gran claredat aquesta ètica, que va ser molt malinterpretada com una invitació a l'excés.

Epicur és una de les fonts de la filosofia com a forma de vida que inspira la nostra mirada: un pensament que no busca teories abstractes, sinó guarir l'ànima de les seves pors i ensenyar a gaudir del que és senzill en companyia dels amics. El seu jardí és un model de comunitat filosòfica que continua sent inspirador. Recomanem llegir les seves Obras completas, que tenim a la nostra biblioteca, començant per la Carta a Meneceu.