Cicerón

Marc Tul·li Ciceró (106-43 aC) va ser orador, advocat, polític i filòsof romà, una de les figures centrals de l'última etapa de la República. Va assolir el consolat l'any 63 aC i va viure intensament les guerres civils que hi van posar fi; va morir assassinat durant les proscripcions que van seguir la mort de Juli Cèsar.

A més de ser el gran mestre de l'oratòria llatina, Ciceró va fer una aportació decisiva a la història del pensament: va traslladar al llatí la filosofia grega, en va crear bona part del vocabulari i la va apropar a la vida pràctica dels seus contemporanis. Proper a l'Acadèmia i a l'estoïcisme, va escriure sobre l'amistat, els deures, la felicitat o la mort en obres com Sobre els deures, Sobre l'amistat, les Tusculanes o De senectute, un diàleg en què el vell Cató defensa una vellesa activa i serena.

El llegim com una de les fonts antigues de la filosofia entesa com a art de viure. Ciceró va escriure bona part de la seva obra filosòfica en moments de retir i de dolor, buscant en el pensament consol i orientació, i aquest ús de la filosofia com a cura de si continua sent inspirador. La millor porta d'entrada és De senectute, que tenim a la nostra biblioteca, breu i lluminós, i que convé llegir juntament amb l'homònim de Norberto Bobbio.