Norberto Bobbio

Norberto Bobbio (1909-2004) va ser un filòsof del dret i de la política italià, una de les figures intel·lectuals més influents de la Itàlia de postguerra. Nascut a Torí, va ensenyar durant dècades a les universitats d'aquesta ciutat i d'altres d'Itàlia, va participar en la resistència antifeixista en el moviment Giustizia e Libertà i va ser nomenat senador vitalici. Les seves intervencions en el debat públic el van convertir en una consciència crítica de la vida política del seu país.

Entre els grans temes de la seva obra hi ha la democràcia, els drets humans, la pau i la relació entre ètica i política. A El futur de la democràcia analitza les promeses incomplertes dels sistemes democràtics; a Dreta i esquerra defensa que la igualtat continua sent el criteri que distingeix totes dues posicions; a El temps dels drets reflexiona sobre el seu fonament i la seva protecció. Ja vell va escriure De senectute, un llibre serè i lúcid en què mira de cara la vellesa pròpia, la memòria, els límits del cos i la proximitat de la mort.

Apreciem en ell la unió de rigor intel·lectual, compromís cívic i honestedat personal. Les seves reflexions sobre la vellesa, allunyades de consols fàcils, se sumen a una llarga tradició filosòfica que va de Ciceró a Simone de Beauvoir i que convida a pensar la finitud com a part de la vida. Recomanem començar per De senectute, que tenim a la nostra biblioteca.