Marginalia

Marginalia és un plural llatí que vol dir «les coses del marge». Designa les anotacions que un lector deixa a les vores de la pàgina: subratllats, signes, dubtes, objeccions, remissions a altres textos. La pràctica és tan antiga com el llibre. Els manuscrits antics i medievals es copiaven sovint envoltats d'escolis i glosses, comentaris de lectors anteriors que passaven a formar part del que es llegia. La paraula, en canvi, és moderna: se sol atribuir al poeta Samuel Taylor Coleridge, lector que anotava sense descans, el fet d'haver-la posat en circulació a començaments del segle XIX.

Algunes notes al marge s'han fet cèlebres. Pierre de Fermat va escriure al costat d'un passatge de l'Aritmètica de Diofant que en tenia una demostració meravellosa, però que el marge era massa estret per contenir-la; es va trigar més de tres segles a trobar-ne una. Michel de Montaigne va omplir d'anotacions els llibres de la seva biblioteca, i d'aquest diàleg amb el que llegia van néixer en bona part els seus Assaigs. Edgar Allan Poe va publicar amb el títol de Marginalia una sèrie de reflexions breus nascudes de les seves lectures.

Anotar un llibre és una manera de llegir. Qui escriu al marge no es limita a rebre el text: l'interroga, el discuteix, el relaciona amb el que ja sap i amb la seva pròpia vida. A les escoles filosòfiques antigues la lectura era un dels exercicis espirituals, i prendre notes del que es llegia per tornar-hi formava part de la cura de si. La nota al marge pertany a aquesta mateixa família de gestos: aturar-se, pensar pel propi compte i guardar el que mereix ser recordat.

Per practicar-la n'hi ha prou amb un llapis. Serveix subratllar poc i anotar el perquè, escriure la pregunta que el passatge desperta, resumir un paràgraf difícil amb paraules pròpies o assenyalar allò amb què no s'està d'acord. Rellegides amb el temps, les notes mostren què es va entendre, què va importar i com ha canviat qui les va escriure. A Cura Sui hem anomenat Marginalia les nostres guies de lectura perquè volen ocupar aquest mateix lloc: al costat del text, sense tapar-lo.