Al cant X de l'Odissea, els companys d'Ulisses arriben a l'illa d'Eea i accepten el banquet que els ofereix la fetillera Circe. Després de beure la seva poció, es converteixen en porcs. Però Homer hi afegeix un detall inquietant: tot i tenir cos, veu i truges de porc, conservaven intacta la ment.
Jordi Pigem recupera aquesta escena a Conciencia o colapso per descriure el que anomena les «seduccions de Circe 2.0»: les promeses de la digitalització, la robotització, el metavers i el transhumanisme. La nova Circe no altera el nostre aspecte. Fa una cosa més greu: degrada la nostra atenció i, amb ella, la nostra consciència.
L'atenció, en el seu pitjor moment
Pigem es recolza en testimonis que vénen del mateix cor de la indústria. El periodista Johann Hari, després d'una desintoxicació digital i anys de recerca, va documentar a El valor de l'atenció fins a quin punt la nostra capacitat de concentració s'ha deteriorat, un procés que el confinament del 2020 va accelerar. James Williams, antic estrateg de Google, va deixar la feina per estudiar filosofia convençut que alguna cosa profunda i potser irreversible estava afectant l'atenció humana.
Tristan Harris i Aza Raskin, fundadors del Center for Humane Technology, ho van resumir en una conferència del 2023 sobre «el dilema de la IA». La nostra primera gran topada amb els algoritmes van ser les xarxes socials, i la vam perdre: addicció, polarització, desinformació, deteriorament de la vida democràtica. La segona, la dels grans models de llenguatge, amenaça amb una cosa més: el col·lapse de la confiança en allò que és real.
Intel·ligència o imitació?
Per a Pigem, l'expressió «intel·ligència artificial» és en si mateixa una part de l'encanteri. La intel·ligència implica comprendre, i el que fan aquests sistemes és calcular i imitar a una velocitat vertiginosa, sense experiència ni consciència. Proposa anomenar-la, amb ironia, imitació algorítmica o, atenent als seus efectes, invasió algorítmica.
Però el fons del problema, insisteix, no és tècnic sinó ideològic. Els grans encanteris de Circe 2.0 responen a una visió del món que aspira a substituir tot allò humà, viu i espontani per allò programable, mecànic i controlable, i que es presenta a si mateixa com a progrés.
El nostre moly
A l'Odissea, Ulisses resisteix l'encanteri gràcies a una planta que li dona Hermes, el moly. Per a Pigem, el que permet resistir els encanteris de Circe 2.0 és la força interior de la consciència. Podríem dir que aquest és el nostre moly: la capacitat d'adonar-nos d'on és la nostra atenció i de recuperar-la.
Des de Cura sui et proposem començar per una cosa tan modesta com un diari d'atenció: anotar durant una setmana els moments en què sentim que un dispositiu o un algoritme ens ha capturat la mirada, i també aquells en què aconseguim ser plenament presents. I, de tant en tant, desconnectar del tot —una hora, una tarda, un dia— per observar què apareix quan ningú no competeix per la nostra atenció. Potser descobrim que la ment d'abans continua aquí, esperant.
