Tanmateix, l'ansietat és un mecanisme natural de protecció, un sistema psicològic d'alerta que anticipa possibles amenaces per evitar-nos problemes futurs. És un estat d'inquietud, que suposa por i estrès alhora, quan el perill no és present. És només una idea que sorgeix a la ment i que suscita l'estrès necessari per resoldre allò que preocupa abans que sigui massa tard. De vegades tenim una ansietat general que no va associada a cap situació concreta: és l'ansietat inespecífica. Altres vegades en sabem molt bé l'origen: és l'específica.
En tots dos casos produeix: atordiment, nerviosisme, taquicàrdia, sudoració, tremolors, ofec, opressió al pit, nàusea, molèsties abdominals, marejos, formigueigs (parestèsies), calfreds o sufocacions, por de perdre el control, de tornar-se boig o de morir, cosa que produeix conductes d'aïllament. Són sensacions prou desagradables perquè sovint tinguem més por de l'ansietat en si que no pas del problema que intentem resoldre: és la por a la por. Si és una emoció normal, per què produeix tant de patiment i s'ha convertit en una epidèmia? Bona part de la nostra educació es basa a espantar-nos. Segons Noam Chomsky, vivim en la "cultura de la por", terme per definir el procés pel qual es divulga aquest sentiment a través dels mitjans de comunicació, els discursos polítics, etc., i que influeix en el comportament de les persones. A més, hem desenvolupat una fòbia a la incertesa. Tenim una dèria pel control que, parafrasejant Giorgio Nardone, acaba portant-nos a l'abisme del descontrol.
Quin és l'origen d'aquest malestar que fa que l'ansietat sigui tan poc funcional? Aquesta pregunta té una sola resposta: els teus pensaments. Aquests produeixen distorsions a l'hora d'orientar-se en el món. Són les ulleres que cadascú es posa per mirar la realitat. Quines són les teves?
Efectivament, creiem que la simptomatologia de l'ansietat és només la punta d'un iceberg, ja que apunta a la mateixa caracterologia de la persona, a la seva manera de veure i de viure la vida.
Per això creiem que és gràcies a un treball d'atenció a aquests aspectes més profunds que es pot fer front a aquesta afecció. Aprendre a reconèixer-los i, sobretot, recuperar la dimensió corporal (principalment, la respiració i una determinada actitud) permet recobrar una confiança moltes vegades perduda i, amb ella, la capacitat de superar les pors que conté.
