El coronavirus i l'escletxa filosòfica que permet

Crec que l'univers té la seva manera de retornar l'equilibri a les coses segons les seves pròpies lleis, quan aquestes es veuen alterades. Els temps que estem vivint, plens de paradoxes, fan pensar… (F. Morelli)

Si tenim en compte la màxima dèlfica del Coneix-te a tu mateix i coneixeràs l'Univers i els Déus, podem aprofitar qualsevol situació de la realitat per continuar fent el nostre camí d'autoconeixement, que ens permet més serenitat, autonomia i plenitud. Alhora, potser podem fer realitat aquella altra màxima que diu "no hi ha mal que per bé no vingui".

Podem, per tant, fer el mateix amb la situació relacionada amb el coronavirus. Quines portes se'ns obren amb aquesta situació?

Agruparem alguns d'aquests recorreguts possibles en dos àmbits: l'individual i el social. Comencem per aquest últim.

A nivell social:

- Paradoxalment, gràcies al coronavirus, estem reduint les emissions i, per tant, la contaminació. Així doncs, és possible fer-ho.

- Es redueix el consum. A través d'aquesta reducció, s'obre la porta a tornar a aprendre a gaudir d'experiències més properes (ja que també es redueix el turisme depredador) i senzilles.

- Com a societat, podem aprofitar l'oportunitat per prendre consciència de la dimensió precària, fràgil i vulnerable de les nostres vides i de la nostra xarxa social. Això ens pot permetre tornar a valorar les dimensions professionals i no professionals relacionades amb la cura. Tornar a posar la cura (i tot el que implica) en primer pla, contraposant-la als valors que s'han fomentat des del patriarcat. A continuació, ens pot ajudar a valorar un sistema de salut públic, universal i gratuït. Tanmateix, valorar-lo no n'hi ha prou, ja que també estem veient les repercussions de les últimes retallades. Per tant, a més de valorar-lo, el volem defensar i ampliar.

- És un moment per a la solidaritat, per compartir, oferir i rebre cures. El coronavirus ens posa en relació mútua perquè ens afecta a tots, ens reflecteix i ens mostra la nostra germanor.

- És, finalment, un moment per veure com, tots i totes junts, vivim i convivim amb la por, les esperances i la coordinació entre tots i totes.

A nivell individual:

- El coronavirus ens ha aturat. Ens ha obligat a parar i, potser, a fer una cosa a la qual no estem acostumats. Tant col·lectivament com individualment, portem un ritme de vida moltes vegades completament desajustat, massa ràpid, efectiu i productiu. Aquest parar ens permet, primer, descansar, aprofitar per convertir aquest temps en un temps de cura (recuperar bons hàbits d'alimentació, moviment corporal i descans) i, després, posar el focus d'atenció en la nostra vida. Posar-hi la mirada, en la nostra vida, no és una cosa a la qual dediquem temps, però ens permet formular-nos preguntes fonamentals i, potser, esbossar alguna resposta. Com estic? Quin és el rumb i el camí de la meva vida? M'agrado? Què vull? Vull canviar alguna cosa de mi o de la meva vida? Aquest mirar filosòfic no és res més, igual que l'alimentació o el moviment, que una forma de cura, una forma de cura existencial.

- Podem endinsar-nos pel camí estoic de la diferència entre les coses que puc canviar i les que no tinc més remei que acceptar. Acceptar pot convertir-se en un camí alliberador, relaxat i profund. Lluitar o estar a matar amb el que no puc canviar o controlar és esgotador.

- El temps amb la nostra gent propera: família, fills, parella o soledat. En qualsevol d'aquests casos s'obre un temps per a l'escolta, per compartir i per posar-nos al dia de la vida de l'altre.

Com veus, qualsevol circumstància de la vida es pot aprofitar per fer filosofia de l'autoconeixement, social o individualment. Això permet un grau de consciència que ens facilita aprofundir en nosaltres i, com a conseqüència, en l'altre i en la nostra manera de viure i d'estar al món. És una oportunitat a la qual, més enllà de la situació a què ens empeny el coronavirus, estem convidats permanentment.