En el nostre present esbojarrat, tecnològic i digital, acostumem a viure d'esquena a la vida i, també, d'esquena a nosaltres mateixos.
Ens afronten conflictes, desitjos, pors, frustracions i ansietats en un món mut, sord i solitari on campen al seu aire el capital, la rendibilitat i la precarietat.
Recuperar, reivindicar i, principalment, encarnar la cura d'un mateix és tornar a posar la mirada en nosaltres per ocupar-nos del que és realment important: poder portar una vida emancipada, vinculada, conscient, responsable i madura, individualment i socialment.
No volem falses promeses ni tampoc discursos simplistes. Volem que cadascú indagui sobre la seva manera de viure, sentir i pensar, i el camí filosòfic ens sembla el trajecte més radical, lliure i veraç que coneixem.
Tenir cura d'una mateixa és desembolcallar allò artificial, habitar en un mateix i, paradoxalment, sortir d'un mateix, del centrament mental i autoreferencial en què sovint estem centrats. Tenir cura d'una mateixa és, també, deslligar-nos de les demandes d'un context que progressivament ens va asfixiant.
Tenir cura i pensar van de la mà i conformen una actitud, una manera d'estar i de vincular-nos al món.
Tenir cura i pensar formen part de la nostra naturalesa i la doten de dignitat. Pensar-nos i tenir cura de nosaltres és el gest que, a cada moment, podem fer per viure més plenament.
Volem viure filosòficament, volem tenir cura de nosaltres i aprendre'n. Volem habitar-nos. Volem aprendre a viure en aquesta actitud.
