Yayo Herrero

Yayo Herrero, nascuda a Madrid el 1965, és antropòloga, enginyera tècnica agrícola, educadora social i activista ecofeminista. Ha participat durant dècades en moviments ecologistes, en particular a Ecologistas en Acción, i ha col·laborat amb centres de recerca i educació dedicats a la transició ecosocial. És una de les veus més influents de l'ecofeminisme en llengua castellana, habitual en conferències, mitjans i espais de formació.

El seu pensament parteix d'una constatació senzilla: som éssers ecodependents, perquè depenem d'una natura amb límits, i interdependents, perquè no podem sostenir la vida sense la cura d'altres persones. Des d'aquí critica un model econòmic que ignora totes dues dependències i que ha col·locat l'acumulació per sobre de la vida. A Ausencias y extravíos reuneix textos en què reflexiona, des de l'antropologia, sobre les coses que la nostra cultura ha deixat de veure: els límits del planeta, els treballs invisibles, la por que neguem o els vincles que ens sostenen. Ha escrit també, en solitari i en obres col·lectives, sobre educació ecosocial i canvi climàtic.

Poques autores expressen amb tanta claredat el que entenem per cura del món. La seva idea de la vida com una cosa fràgil i compartida uneix allò personal i allò col·lectiu, l'autoconeixement i la transformació social, i obre camins per viure de manera més conscient i solidària. Recomanem començar per Ausencias y extravíos, que tenim a la nostra biblioteca.