Gayatri Chakravorty Spivak
¡Novetat! Descobreix "Semana Serena", el nostre programa gratuït d'iniciació a l'actitud serena
Uneix-te aquí
Gayatri Chakravorty Spivak, nascuda a Calcuta el 1942, és teòrica literària, filòsofa i feminista, professora de la Universitat de Colúmbia, a Nova York. Es va donar a conèixer internacionalment amb la seva traducció a l'anglès de De la gramatologia de Jacques Derrida, l'extens pròleg de la qual la va situar al centre del pensament crític contemporani.
La seva obra combina la deconstrucció, el marxisme i el feminisme per analitzar l'herència del colonialisme. En el seu cèlebre assaig ¿Puede hablar el subalterno?, del 1988, es pregunta si els grups oprimits poden ser escoltats en els seus propis termes, i adverteix que fins i tot els intel·lectuals que pretenen parlar en nom seu poden reproduir la violència que els silencia, amb una atenció especial a la situació de les dones colonitzades. A Crítica de la razón poscolonial va ampliar aquestes reflexions. Al llarg de la seva vida ha combinat la docència universitària amb projectes educatius en zones rurals de l'Índia.
Spivak ens obliga a revisar des d'on parlem i a qui deixem sense veu, una pregunta que el pensament crític no pot eludir. La seva exigència d'escoltar de veritat, desaprenent els nostres propis privilegis, connecta amb la nostra idea d'una cura del món que no sigui paternalista. Recomanem començar per ¿Puede hablar el subalterno?, que tenim a la nostra biblioteca.
Un text fonamental en la teoria postcolonial que examina els grups oprimits i el problema de la seva representació en la societat capitalista i patriarcal. Gayatri Spivak desenvolupa el concepte de «subaltern», encunyat per primera vegada pel marxista italià Antonio Gramsci als anys trenta. Gramsci va utilitzar el terme «subaltern» com a alternativa a «treballador» per descriure la posició subordinada i oprimida de la classe treballadora dins el sistema capitalista. Seguint el pensament de Gramsci, Spivak subratlla que els «subalterns» no només es troben en una posició d’opressió, sinó que també se’ls nega l’oportunitat d’afirmar els seus interessos i fins i tot de fer-se visibles. En el seu assaig, Spivak aborda una àmplia gamma de qüestions –des dels intents d’intel·lectuals occidentals com Michel Foucault i Gilles Deleuze de problematitzar el tema fins a la representació del subjecte del Tercer Món en el discurs occidental. Spivak també analitza textos d’historiadors indis del grup anomenat Subaltern Studies, cofundat per Ranajit Guha. "El silenci estructural és reversible? Desapareix la subalternitat quan els subjectes tenen possibilitat de parlar –i ser escoltats–? O, com diu Spivak: podem reescriure el desenvolupament de la consciència de la nació?" — Mariona Lladonosa, del pròleg Poden parlar els subalterns? "Què li cal fer a l’elit per estar a l’aguait de la contínua construcció de subalterns? La qüestió de la «dona» sembla especialment problemàtica en aquest context. És clar que, si ets pobra, negra i dona, tens aquest problema de tres maneres". — Gayatri Chakravorty Spivak