La revuelta íntima parteix de la constatació d'una triple crisi que caracteritza el nostre present. Una crisi intrapsíquica, social i ecològica. Una crisi que és la constatació, en el fons, d'un oblit, de la priorització d'un tipus i d'una manera de conèixer i veure el món que ha decantat tota la seva riquesa cap a la mera racionalitat, marginant-ne també la dimensió meditativa o imaginativa. Una triple crisi que s'ha d'entendre com la repercussió d'una determinada manera d'estar i de viure en el món i, per tant, d'un paradigma concret que funda la nostra cosmovisió o cosmologia actual.
Descriure el paradigma que funda la nostra manera d'estar en el món té repercussions, tant perquè es constitueix com a forma de denúncia (i, com veurem, de denunciar-nos), com perquè permet un distanciament que no és neutral, és a dir, que permet i facilita una mirada nova. Aquest desajust, possibilitat per les immenses escletxes que obre constantment el nostre paradigma, és fonamental i és el segon dels motius d'aquest llibre.
Cal insistir en la necessitat d'una revolta íntima que incideixi en les repercussions d'aquesta manera d'estar en el món; capaç d'oferir un altre paradigma en la manera d'estar, de pensar i de relacionar-nos amb el món; que desembolcalli la mentida d'una felicitat banal; que atengui la necessitat d'un recorregut d'autoconeixement per reconèixer els relats a través dels quals es funda la identitat; que recuperi el lligam amb l'altre i amb el món; i que sigui, efectivament, íntima, és a dir, des del nostre fur intern, capaç de qüestionar els modes de relació amb nosaltres mateixos, amb honestedat, atenent el moment emocional de cadascú, des de la vulnerabilitat i col·locant-nos els uns amb els altres d'igual a igual, recuperant la dimensió de cura lligada íntimament a l'ésser humà. Capaç, també, de contraposar a l'excessiva positivitat del nostre present i a la seva tendència a visibilitzar i exterioritzar tota la realitat, una interioritat que sigui alhora punt de repòs, llibertat i centre.
Per canviar el nostre món, hem de canviar la nostra manera de pensar, hem d'abandonar la cosmologia que fonamenta una relació alienadora amb el món i amb nosaltres mateixos. Per canviar el món, ens hem de canviar també nosaltres, tot i que aquest canviar, matiso, sigui, pròpiament, un recuperar-nos.
Ens hi atrevim?
*Extractes del llibre La revuelta íntima del corazón. Ed. Singlantana, Barcelona, 2021.
