El maig del 2020 es publicava en castellà Pandemia, la covid-19 estremece al mundo, de Slavoj Zizek, on exposa algunes reflexions originades per la pandèmia, el confinament i la crisi que ha generat.
- No aprendrem res de la història.
- Cal una confiança mútua entre l'estat i la ciutadania per confiar en la informació.
- La covid com a element global de caràcter igualitari.
- No hi ha cap missatge ocult en la covid: no es tracta d'un càstig de la terra als humans. Això sí, hi ha factors humans que han facilitat l'expansió del virus: la globalització i el capitalisme.
- Aposta per una societat més col·laborativa i solidària. El virus ha fet evident que tots anem en el mateix vaixell i que només amb solucions globals es podrà gestionar la crisi que ha iniciat i que n'ha fet evidents moltes altres: la fam, el canvi climàtic.
- No només ens autoexplotem, sinó que la lluita de classes continua vigent. Hi ha, seguint Byung-Chul Han, els treballadors autònoms i autoexplotats, però, criticant Han, també els qui continuen patint l'explotació clàssica (de tipus cadena de muntatge, a l'anomenat tercer món) i els cuidadors. Cadascun d'ells implica un tipus diferent de cansament.
- Necessitat d'organismes internacionals: l'OMS i altres que també siguin capaços de regular l'economia.
- Calen mesures de control i limitació de llibertats (individuals i col·lectives). Zizek reclama que es facin amb més transparència que l'estat xinès. Citant Kant: obeïu però penseu; mantenir la llibertat de pensament.
- Citant Bruno Latour: la crisi de la covid és un assaig general per a l'imminent canvi climàtic.
- Què podem fer per sobreviure a la pressió mental de viure en una època de pandèmia? No prenguem la covid com una via per buscar cap autenticitat espiritual, ni per enfrontar-nos a l'abisme últim del nostre ésser. El principal és estructurar la teva vida diària d'una manera estable i significativa. Ara, la idea que un necessita més sembla irreal.
