¡Novetat! Descobreix "Semana Serena", el nostre programa gratuït d'iniciació a l'actitud serena
Uneix-te aquíL'esperança té mala fama en algunes tradicions filosòfiques. Els estoics en desconfiaven perquè ens lliga a un futur que no controlem, i Spinoza l'aparellava amb la por, com el seu revers inseparable. Tanmateix, altres pensadors, d'Ernst Bloch a Byung-Chul Han, de Corine Pelluchon a Francesc Torralba, l'han reivindicada com una força fonamental de l'existència humana. Per a ells, l'esperança no és optimisme ingenu ni espera passiva, sinó la capacitat d'obrir-se al que és possible fins i tot quan tot sembla perdut.
Vivim un temps en què l'esperança sembla escassejar. Les crisis ecològiques, polítiques i socials se superposen, i moltes persones, sobretot joves, senten que el futur s'ha convertit en una amenaça més que no pas en una promesa. En aquest context, el desànim i l'ansietat s'estenen, i la vida tendeix a reduir-se a la mera supervivència. Pensar l'esperança avui no vol dir negar la gravetat de la situació ni refugiar-se en il·lusions, sinó buscar el que encara ens pot sostenir, els signes d'un canvi possible i les raons per continuar actuant.
Ens interessa l'esperança entesa com una virtut humil i compromesa, que travessa allò negatiu en lloc d'esquivar-ho. Distingim entre l'esperança que paralitza, perquè espera que un altre o alguna cosa resolgui les coses, i la que mobilitza, perquè obre un horitzó pel qual val la pena treballar amb altres. Aquesta segona forma d'esperança s'alimenta de la cura, de la solidaritat i de la bellesa, i resisteix el cinisme sense caure en la ingenuïtat. Aquí proposem lectures i trobades per pensar-la amb lucidesa, especialment en moments personals o col·lectius en què costa trobar-la.
Hem ordenat els continguts de més accessibles a més profunds. Pots seguir-los en ordre o començar per on et cridi més.
Per a una primera aproximació: textos breus, reflexions i entrevistes.
Està en crisi la nostra societat? Està en crisi l'educació? Com educar si no hi ha esperança de futur? Què és un pensar en comú? Quin paper té el nostre…
Per veure i escoltar: vídeos, pòdcast i àudios amb autores i autors que han pensat aquest tema.
Per aprofundir amb calma: les lectures que recomanem de la nostra biblioteca.
Un assaig sobre l'esperança entesa no com a optimisme ingenu, sinó com una confiança humil i compromesa que resisteix el desànim. Una lectura lúcida per sostenir el sentit quan tot sembla perdut.
Davant d'un present de catàstrofes que redueix la vida a supervivència, Byung-Chul Han reivindica l'esperança com a força que obre al futur. Un llibre sobre l'esperança, i també d'esperança, il·lustrat amb obres d'Anselm Kiefer.
L'esperança no és optimisme ni espera passiva, sinó la capacitat de travessar allò negatiu i descobrir signes d'un canvi possible. Corine Pelluchon respon a l'ansietat del nostre temps amb una lucidesa exigent.
Per practicar acompanyat: cursos, grups de lectura i formacions on treballar-lo amb altres persones.
5 lectures per pensar alguns aspectes del nostre present que mereixen de la nostra atenció, coneixement, reflexió i diàleg
Més informació