Rumí

Jalal ad-Din Rumi (1207-1273) va ser un poeta, místic i mestre sufí persa. Nascut a Balkh, a l'actual Afganistan, va emigrar amb la seva família fugint de les invasions mongoles i es va establir a Konya, a Anatòlia, on va ser un respectat jurista i predicador. El seu encontre amb el dervix errant Shams de Tabriz li va transformar la vida i el va convertir en un dels grans poetes de la història. Després de la seva mort, els seus seguidors van fundar l'orde mevlevi, coneguda per la dansa giratòria dels dervixos.

La seva obra és una celebració de l'amor com a camí cap al diví i com a força que dissol l'ego. Al Diwan de Shams de Tabriz va reunir milers de poemes lírics dedicats al seu amic i mestre, i al Masnavi, una extensa obra en vers considerada sovint el gran llibre de la mística persa, combina relats, paràboles i ensenyaments sobre la condició humana i la recerca espiritual. Els seus versos parlen de la nostàlgia de l'ànima separada del seu origen, de la unitat de tot el que existeix i de l'alegria del lliurament.

Poques veus expressen amb tanta bellesa la intuïció de la unitat que comparteixen les tradicions no duals, i poques han sabut unir d'aquesta manera l'espiritualitat, la poesia i la música. Llegir-lo és una forma de contemplació. Per apropar-se a la seva obra recomanem Poemas sufíes, una selecció que tenim a la nostra biblioteca.