Serena-ment I
Estoïcisme i atenció plena. Una pràctica de vida.
¡Novetat! Descobreix "Semana Serena", el nostre programa gratuït d'iniciació a l'actitud serena
Uneix-te aquí
Et presentem un curs centrat en l'actitud i l'atenció.
Aquests dos elements, al nostre present, ens semblen fonamentals.
Som la nostra actitud, a cada moment i, en realitat, és l'única cosa que tenim a la nostra disposició.
L'atenció és el focus de llum que dirigim al món o a nosaltres mateixos a través del que coneixem i en som conscients.
Atenció i actitud van lligades i són inseparables.
En el nostre present, mantenim una atenció fragmentada, poc constant, dispersa i distreta que ens allunya de nosaltres mateixes i ens impedeix una actitud serena. Aquesta actitud fragmentada ens facilita l'ansietat, el malestar, la dispersió, estar allunyades de nosaltres mateixes o no poder contactar amb el món (per posar-ne alguns exemples).
Per això hem volgut recuperar una tradició mil·lenària, la de l'estoïcisme, ja que és una filosofia basada en l'autoconeixement que s'ocupa d'oferir un camí per apropar-nos a una actitud serena.
Ho fem integrant la nostra experiència a la pràctica de la meditació, concretament la del zen, i enriquint-la amb la pràctica del Mindfulness que ha aconseguit sistematitzar i oferir un camí clar i pràctic per adquirir la pràctica d'una atenció plena.
Alhora, volem ser crítics amb les dues disciplines, l'estoica i el Mindfulness i, per això, no hem volgut renunciar a la dimensió crítica respecte al nostre present que ens sembla indispensable tenir en compte i, alhora, a entendre que la pràctica d'una atenció serena i plena va més enllà dels postulats productivistes del nostre present.
Els nostres pensaments creen la nostra realitat. La nostra manera de pensar condiciona la nostra manera de viure. Si vivim agitats o estressats és, en gran mesura, pel tipus de pensaments que tenim.
Aquesta setmana aprendrem:
Molts dels pensaments que ens condicionen en el dia a dia en realitat es generen de manera automàtica, sense que en siguem conscients. Posar l'atenció en aquests pensaments ens permetrà observar-los, qüestionar-ne la validesa i canviar-los si cal.
Aquesta setmana aprendrem:
Venim al món sent un llenç en blanc. A mesura que creixem, el nostre entorn familiar i social va conformant en nosaltres una determinada identitat i visió del món que, a través de les nostres creences, condicionen els nostres pensaments i la nostra vida.
Aquesta setmana aprendrem:
Cadascun de nosaltres manté un diàleg intern amb si mateix, a través del qual estableix una determinada manera de tractar-se. Entendre com s'estructura aquest diàleg intern ens permetrà posar ordre a la ment i abordar els conflictes no resolts que ens pertorben.
Aquesta setmana aprendrem:
En la societat en què vivim, la dimensió intel·lectual té tanta predominança que sovint oblidem dues dimensions igual d'importants: l'emocional i la corporal. Tornar a connectar amb les nostres emocions ens permetrà conèixer millor el nostre estat anímic i viure més en el present.
Aquesta setmana aprendrem:
L'altra dimensió habitualment oblidada és la corporal. El nostre cos manifesta la nostra manera de ser, de pensar i de sentir igual que ho fa la nostra ment. Ser capaços d'identificar quan el cos es relaxa o es tensa ens facilitarà acostar-nos a una actitud més serena.
Aquesta setmana aprendrem:
A la vida hi ha determinades circumstàncies del nostre entorn que no podem canviar gaire. El mateix passa amb determinats aspectes de nosaltres mateixos que ens desagraden. Rendir-nos i acceptar la situació tal com és ens aportarà la pau mental necessària per viure amb serenitat.
Aquesta setmana aprendrem:
Establim vincles amb allò que tenim davant i a què parem atenció: amb la realitat, amb els altres i amb nosaltres mateixos. Fer-ho des d'una actitud amable ens permet, segons els estoics, obrir la porta al cor i, alhora, ser més coherents amb l'ordre del món.
Aquesta setmana aprendrem:
La nostra naturalesa és la de ser conscients. Una vida sàvia és aquella en què s'ha desenvolupat una mirada conscient sobre tot el que li passa, inclosa la nostra pròpia mort. Posar l'atenció en la nostra limitació temporal ens obliga a preguntar-nos a què volem dedicar el temps i com volem viure.
Aquesta setmana aprendrem:
Aquesta última setmana serà de recapitulació del curs. No hi haurà continguts teòrics nous, perquè cadascú pugui deixar reposar el que ha après i plantejar els dubtes que hagin quedat pendents. També serà un bon moment per observar-se i preguntar-se com ha estat el propi procés d'autoconeixement al llarg de les 10 setmanes.