Teresa Pàmies

Teresa Pàmies (1919-2012) va ser una escriptora i periodista catalana nascuda a Balaguer. Autodidacta, va començar a treballar de cosidora de ben petita i durant l'adolescència va militar en organitzacions juvenils d'esquerres i va escriure a la premsa revolucionària. El 1939 va creuar a peu la frontera francesa amb milers de refugiats, i va viure un llarg exili a França, Cuba, la República Dominicana, Mèxic i Praga, abans de tornar a Catalunya el 1971.

Molt abundant, la seva obra està marcada per la memòria de la guerra, l'exili i la militància, i per una mirada atenta a la vida de les dones. Va publicar el seu primer llibre, Testament a Praga, escrit amb el seu pare, passats els cinquanta anys, i amb ell va obtenir el premi Josep Pla. Van seguir novel·les, cròniques i memòries com Quan érem capitans o Quan érem refugiats. Ja amb més de vuitanta anys va escriure L'aventura d'envellir, on reflexiona amb humor, franquesa i tendresa sobre la vellesa com una etapa encara plena de curiositat i de vida. Va rebre, entre altres reconeixements, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Ens interessa la seva manera de mirar la vellesa sense dramatisme ni idealització, com una etapa que es viu en primera persona i que encara permet aprendre, desitjar i comprometre's. La seva veu, forjada en una vida travessada per la història, aporta una perspectiva molt valuosa sobre el pas del temps. Recomanem començar per L'aventura d'envellir, que tenim a la nostra biblioteca.