¡Novetat! Descobreix "Semana Serena", el nostre programa gratuït d'iniciació a l'actitud serena
Uneix-te aquí
Què està passant amb l'amor? Què facilita el patiment amorós? Per què cada vegada més persones trien una vida de no-elecció amorosa o estan disposades a desfer relacions de fa anys? Per què l'amor és una font de patiment? Quines són les causes del desamor? Quin és el romanç entre amor i mercat?
El patiment per amor es reflecteix en la nostra cultura amb més intensitat que en altres èpoques. La literatura d'autoajuda, els diferents corrents psicològics i les xarxes socials, entre altres factors, han fet que el fenomen amorós muti en un ventall d'experiències.
D'altra banda, les relacions amoroses comencen a tenir més de relacions comercials que d'amor: «Jo ho vaig posar tot a la relació», «ell/ella no aporta res al vincle», «l'important en l'amor és donar i rebre». Sembla que el capitalisme s'ha immiscit en l'expressió amorosa fins al punt que l'eros esdevé moneda de canvi.
Els corrents psicoterapèutics busquen les claus del patiment amorós en l'individu, en la seva història, en el seu bagatge d'experiències. El nostre enfocament, en aquest aspecte, és diferent: creiem que hi ha certes causes d'ordre sociològic i filosòfic que fan possible aquest fenomen relativament recent en l'experiència amorosa.
L'artista Pierre Mignard expressa, fa més de quatre segles, amb gran eloqüència, l'experiència del dolor amorós a la seva obra Cronos talla les ales a Eros.
Cronos, déu del temps en la mitologia grega, pren Eros sobre les cames i amb una falç va «desalant» l'amor. Un amor, un Eros que perd les ales, que ja no vola, que ja no va pels aires llançant fletxes, un déu que ara, sense ales, està obligat a caminar com qualsevol altre. Un Eros a qui només li queda trepitjar terra ferma.
L'expressió artística de l'autor de l'obra posa de manifest l'experiència humana tant del desamor com de la fi de l'amor. El temps venç l'amor? Són moltes les experiències de parelles que al cap d'un temps són preses per Cronos per ser desalades, però, sempre ha estat així?
El romanç, les cites, el matrimoni tenien un curs marcat i delimitat. Com era el procés del festeig a finals del segle XIX i començaments del XX? Què va passar després? De quina manera el capitalisme de consum, en entrecreuar-se amb el romanç, va facilitar una utopia amorosa plena de patiment?
El patiment per amor es reflecteix en la nostra cultura amb més intensitat que en altres èpoques. La literatura d'autoajuda, els diferents corrents psicològics i les xarxes socials, entre altres factors, han fet que el fenomen amorós muti en un ventall d'experiències, sovint solipsismes que provoquen un esquinçament mutu o unilateral: un patiment inefable i indicible que soscava les certeses del jo, alienant l'autoestima i desplaçant els límits ontològics de la joïtat i l'alteritat.
D'altra banda, les relacions amoroses comencen a tenir més de relacions comercials que d'amor: «Jo ho vaig posar tot a la relació», «ell/ella no aporta res al vincle», «l'important en l'amor és donar i rebre». Sembla que el capitalisme s'ha immiscit en l'expressió amorosa fins al punt que l'Eros esdevé moneda de canvi. L'hiperconsumisme s'ha tornat un consum de cossos, i el sexe una qüestió de màrqueting. L'esfera sexual s'ha dissociat de l'emocional. Ara la performance sexual, la capacitat de donar i rebre plaer, és clau per a l'experiència vincular. El capitalisme de consum ha sexualitzat els cossos; Tinder no és diferent d'Amazon, on es mostren els objectes i un tria o no d'acord amb les seves preferències i gustos. Lliscar cap a la dreta o cap a l'esquerra, fer ghosting, desaparèixer sense explicació d'un vincle que tot just comença, s'ha tornat un mecanisme normal de no-elecció, que deixa rere seu incertesa i patiment.
Els corrents psicoterapèutics busquen les claus del patiment amorós en l'individu, en la seva història, en el seu bagatge d'experiències. El nostre enfocament, en aquest aspecte, és diferent: creiem que hi ha certes causes d'ordre sociològic i filosòfic que fan possible aquest fenomen relativament recent en l'experiència amorosa.
Què està passant amb l'amor? Què facilita el patiment amorós? Per què cada vegada més persones trien una vida de no-elecció amorosa o estan disposades a desfer relacions de fa anys? Per què l'amor és una font de patiment? Quines són les causes del desamor? Quin és el romanç entre amor i mercat?
El curs va dirigit, especialment, a tota persona que se senti interpel·lada per les preguntes formulades i vulgui indagar tant a través d'un procés de crítica filosòfica com d'autoindagació personal.
També va dirigit a tots els professionals orientats a relacions d'ajuda: psicòlegs, filòsofs, acompanyants filosòfics, terapeutes de diferents corrents, etc.
12 classes d'aproximadament 1 h 30 cadascuna.
Cada mòdul pot durar entre 1 i 2 classes, depenent dels alumnes i de la complexitat dels temes.
Les classes es faran per Zoom i quedaran gravades per poder-les veure en qualsevol moment posterior.
Classe 1: dimecres, 16 de novembre, de 19:30 h a 21:00 h (hora peninsular espanyola)
Classe 2: dimecres, 23 de novembre, de 19:30 h a 21:00 h (hora peninsular espanyola)
Classe 3: dimecres, 30 de novembre, de 19:30 h a 21:00 h (hora peninsular espanyola)
Classe 4: dimecres, 7 de desembre, de 19:30 h a 21:00 h (hora peninsular espanyola)
Classe 5: dimecres, 14 de desembre, de 19:30 h a 21:00 h (hora peninsular espanyola)
Classe 6: dimecres, 21 de desembre, de 19:30 h a 21:00 h (hora peninsular espanyola)
Classe 7: dimecres, 28 de desembre, de 19:30 h a 21:00 h (hora peninsular espanyola)
Classe 8: dimecres, 4 de gener, de 19:30 h a 21:00 h (hora peninsular espanyola)
Classe 9: dimecres, 11 de gener, de 19:30 h a 21:00 h (hora peninsular espanyola)
Classe 10: dimecres, 18 de gener, de 19:30 h a 21:00 h (hora peninsular espanyola)
Classe 11: dimecres, 25 de gener, de 19:30 h a 21:00 h (hora peninsular espanyola)
Classe 12: dimecres, 1 de febrer, de 19:30 h a 21:00 h (hora peninsular espanyola)
Les classes es desenvolupen mitjançant exposició oral, preguntes i debats. S'oferiran lectures complementàries a les classes o prèvies.
NO REQUEREIX CONEIXEMENTS PREVIS