El seminari que proposem vol ser un desplegament pedagògic del que entenem per ansietat des d'una perspectiva filosòfica que ens permeti entendre i comprendre quina dinàmica conté; quin paper hi juga el nostre present en les seves dimensions cultural, social o econòmica; la seva emergència i extensió actuals; com repercuteix en l'individu (en la seva cosmovisió i en la seva manera d'estar situat al món); i què poden oferir la mirada i l'actitud filosòfiques per qüestionar la seva àmplia extensió i passar d'una vida ansiosa a una vida més serena.
Itinerari
- La nostra ansietat. Què és, com ens afecta i què diu de nosaltres.
- Com vivim la nostra ansietat. Què hi podem fer. Eines teoricopràctiques.
- La serenitat de l'actitud.
Objectius:
- Endinsar-nos en el significat de l'ansietat (afectació/estil de vida).
- Les repercussions en el nostre dia a dia (simptomatologia, etc.).
- Contextualització i origen en la nostra història vital i social.
- Dinàmica (cercle viciós de l'ansietat).
- Com ens hi col·loquem al davant, quina actitud prenem.
- Què diu de nosaltres. Aprofitarem l'ansietat per fer un procés d'autoconeixement.
- Quines alternatives ofereix la filosofia per transcendir aquesta afectació/estil de vida.
Partim d'una concepció molt àmplia del que anomenem ansietat, en la mesura que és un terme molt utilitzat en el nostre dia a dia, tant per indicar un estat d'ànim com una manera de viure, una malaltia, etc. Aquest ús massiu, sovint ambigu, no només indica la presència intensa d'alguna cosa assenyalada com a ansietat, sinó que també és indicatiu del nostre present i del nostre context, d'una manera de fer, pensar i viure.
D'altra banda, no podem negar l'enorme afectació que pateix gran part de la població, de manera crònica, reiterada o puntual, i que moltes vegades es concep com una patologia que s'ha de tractar clínicament, assenyalant qui la porta com a sofrent passiu.
L'ansietat es viu, en la majoria dels casos, com una incapacitat per fer front a determinades situacions, la convivència amb idees catastrofistes, la incomunicació, una exigència descompensada, la desconfiança, etc.
La persona que la pateix intenta desconnectar de si mateixa, del seu context o dels símptomes de l'ansietat, en un intent d'ajornar a causa del patiment que genera, i conviu alhora amb un sentiment de culpabilitat que, a poc a poc i com la mateixa ansietat, augmenta.
És possible superar aquesta afecció. Aprendre a reconèixer què ens passa, què és, com la podem combatre, quines pors amaga i, sobretot, prendre consciència que és únicament a través de nosaltres, mitjançant l'observació i l'autoconeixement del que amaguen aquestes situacions, que podem superar aquesta afecció circular que acaba convertint-se en una por a la mateixa por.
